dilluns, 25 de juliol de 2016

un àtom de respir en mig de la convulsionada UE

A les 17 h d’ahir, una sonora traca anunciava el clímax dels actes de la festa major del poble: “17:00 h Passacarrers de gegants i cap-grossos acompanyats de sa Colla de Geganters i Grallers des Castell, colles convidades i sa Banda de Música des Migjorn Gran”.
“19.00 h Solemnes Completes en Honor a l’Apòstol Sant Jaume a l’Església del Roser”.
“20.00 h “Jaleo” davant s’Ajuntament”.
Avui dilluns 25, Gloriós Sant Jaume, des de les 07:45 h el programa s’omple d’activitats efervescents fins a les 00.00 h del dia, de fet totes les hores d’ahir i d’avui segueixen els costums arrelats any rere any per commemorar la festivitat del patró del poble.
Per unes hores, el veïnat engrescat deixarà en segon terme aprofundir en les notícies transcendentals o banals que arriben pels mitjans de comunicació.
Per uns moments, en l’imaginari popular, personatges dels avantpassats harmonitzaran l’espectacle com volent recordar-nos allò del fet que d’on i com venim, és també cap a on i com anem, i que el camí mai ha estat fàcil, ans al contrari i, no sé per què, arribat aquí, em passa pel cap el títol d’un llibre “Quanta, quanta guerra” i allò que fa dir l’autora al personatge principal: Me’n vaig anar de casa per veure pobles, per conèixer gent i perquè la meva mare m’havia avorrit… i res no hauria pogut aturar-me. I també per anar a fer la guerra; tot i que l’he vista de la vora no puc dir que l’hagi viscuda perquè tant com he pogut n’he anat fugint.— Mercè Rodoreda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada