dimecres, 27 de juliol de 2016

l’agró gris

De lluny estant, l'au caminava a poc a poc evitant torbar la seva reflectida figura dins l'abadia arraconada, tan a poc a poc anava que semblava que ella i ningú més, acaparava per una estona tota l'elegància i astúcia del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada