divendres, 1 de juliol de 2016

absorta vida

Repapiejada a l'ampit de la finestra damunt d'una estora aïllant de la fredor de rajola, rere la tela metàl·lica característica de gàbia conillera o d'aviram, estoica, estràbica, mig desperta mig adormida, observes com passa la gent i, sense adonar-te'n (o tal vegada si) dia a dia, ho fas també contemplant el pas del temps?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada