dimarts, 31 de maig del 2016

idomeniS "la història mai ens ho perdonarà"

Bé per la Reme Diaz que va iniciar una acció de protesta pública a la plaça de la Biosfera de Maó, de cara al Consell Insular, lloc de feinejar la classe política escollida pel poble i, com un casual simbolisme, girant l'esquena a una emblemàtica entitat bancària, una de tantes on, indiferentment, feinegen fluxos de capitals de clara o fosca procedència.
Bé per la Reme Diaz que ho va fer quan va tornar, colpida, d'una estança a Idomeni veient el drama humanitari que allí estava succeint. Fent un comentari en una conversa distesa, va dir la següent frase: "la història mai ens ho perdonarà". Quanta raó i quanta visió.
Bé per la Reme Diaz que durant els cinc dies de dejuni (finalitzat per continuar per altres vies), ha aconseguit que el seu clam, com un oasi esperançador, no s'hagi perdut en el desert perquè d'alguna manera, dins dels pocs recursos emocionals que disposem, ha introduït en més d'una consciència el fet que, almenys, quan la història passi comptes, en algun capítol també podrà dir que una part de la ciutadania crítica amb la insolidària i desconcertant UE, estava també visceralment en contra dels conflictes bèl•lics manifestant-se empenyent als representants polítics exigint-los que, si d'alguna cosa servien les grans cimeres de capitosts dels poders fàctics, aquestes eren el lloc on s'havien de promoure per trobar solucions de diàleg, concòrdia i solidaritat, condicions tan sovint presents, gairebé com sempre, només entre la població que va a peu i poca cosa més.
Bé per la Reme Diaz per posar damunt la taula la problemàtica i, per adonar-se'n i fer-nos adonar de la dificultat de tirar endavant la radical protesta tal vegada relegada ja a ser una més a reivindicar minoritàriament i esporàdicament, com tantes altres però, en aquest cas, a més a més, agreujant-nos el dolor pel fet d'escapar-se'ns de les mans a causa de la magnitud de la tragèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada