divendres, 20 de maig de 2016

fer carrer al nou jorn

Negra com el carbó presumint d'ombra grisa, dormisqueja sota la tebior dels raigs solars en un estat de viva letargia d'alerta per si algun matiner pardal, llangardaix o efímera i fugaç papallona nocturna amb esma de continuar el ja decaient vol, se li creuen pel davant el darrere o els costats. Si això passes, l'auto reflex la faria abandonar el lloc de manera diferent al desmenjament  amb què acostuma a fer-ho, tipa de l'escalfor del sol, o cercant-ne la continuïtat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada