divendres, 15 d’abril de 2016

proposta a les llibreries per la diada de Sant Jordi: "La Constitució Espanyola" a la secció del llibre infantil.

Déu n'hi do el rebombori aixecat per l'Empar Moliner entre els que voluntàriament o no, ignoren l'obra d'autors compromesos socialment com és el cas de León Felipe que ens va deixar el poema SÉ TODOS LOS CUENTOS (1).  Aquests personatges emprenyats amb l’escriptora, són els que contínuament,  més enllà de les ments infantils manipulen el criteri volent fer creure a la canalla alguns contes com a veritat que es compleix i, un cop adulta, segueixen entabanant-la amb el text d’algun que altre llibre.
L'Empar amb la seva càrrega de punyent ironia, potser en principi sense adonar-se'n, ha clavat el dit just en la nafra dels que pensen que tothom s'ha empassat que en la vida real és aquell personatge de conte alegre i feliç de transitar pel món capaç de combregar amb rodes de molí i duent, de bon grat, sota l'aixella la "seva" Constitució Espanyola que "ells", tot s'ha de dir,la salten quan i com millor els hi rota però ah!, això sí, fent mans i mànigues blindant-la sense voler actualitzar-ne ni moure'n una coma per la paüra, segurament, de perdre's el privilegi lucratiu i d'abús de poder de continuar anant tirant de la il•lustrada veta tot pensant que, total, fins que una majoria del poble desperti, bé poden passar els anys que resten de segle jugant al joc de la democràcia a la carta que permet la UE i d'altres organitzacions mundials.
Sí, la diada de Sant Jordi d'enguany, per si de cas alguna hi ha pensat el mateix, cercaré el lloc de la paradeta on la llibreria té exposada La Constitució Espanyola del 1978 i, si la té en l'apartat dels contes, els hi picaré l'ullet aprovant-ho, en cas contrari de trobar-la entre els llibres de ciència i política, per no buscar-me embolics amb alguna enfurismada persona fatxenda de torn que fotografií l'acció, amb perdó de La Moliner, em reprimiré d'adquirir el constituent volum estroncant l'acte solidari amb l'escriptora i el seu argument, que em donaria el plaer de cremar-lo públicament.
(1 ) Yo no sé muchas cosas, es verdad. Digo tan sólo lo que he visto. Y he visto: Que la cuna del hombre la mecen con cuentos, que los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos, que el llanto del hombre lo taponan con cuentos, que los huesos del hombre los entierran con cuentos, y que el miedo del hombre... ha inventado todos los cuentos. Yo no sé muchas cosas SÉ TODOS LOS CUENTOS, es verdad, pero me han dormido con todos los cuentos... y sé todos los cuentos.

La versió cantada d’AGUAVIVA  https://youtu.be/2umnBPHVlas


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada