Pocs dies després d'aquest fet, un dia de bon matí, tinc l'ocasió de captar en una carretera secundària, la imatge que encapçala l'apunt d'avui al bloc amb el morbós desig de comprovar-ne la durada al mur i, efectivament, el missatge no va suportar ni 24 hores d'exhibició ignorant si la seva desaparició va ser a causa d'una denúncia o de la diligència de les autoritats "democràtiques" competents en l'afer de les pintades que, pel que sembla, segons quina és l'orientació política de la frase miren cap a un altre costat fins que, entomant la denúncia, ja no poden tenir més el cap girat i, en altres orientacions, a penes sí que els hi donen temps a què s'assequin les paraules de la pintada.
La xenofòbia té segles d'antiguitat i, sense ser-ne una qüestió genètica, s'hereta generació rere generació amb alts i baixos d'efectivitat més o manco d'extermini en la història de la humanitat. Ara, adonant-nos-en o no, a l'Europa bressol de la democràcia i de la Declaració Universal dels Drets Humans, novament trontollen els pilars que garanteixen ambdues actituds i malauradament, de vegades són petites o subtils les escletxes i fissures xenòfobes dins les mateixes institucions les causants de l'afebliment dels pilars.
La del mur a la carretera davant la penya de s´indio , malauradament , també va esser esborrada . Deia : benvinguts refugiats. El mur encara segueix i la pintura no s´ha acabat ;) Alguna cosa hhurà de dir també l´indi per mor de recordar-nos que som sarrains de mar endins .
ResponElimina