dilluns, 25 d’abril de 2016

ja s'ho faran!, estem en democràcia i formem part de la UE

Tres qüestions et passen pel cap quan dia rere dia, i ja portem gairebé un mes, vas veient aferrat a terra, amb dignitat, el que va quedant del pamflet propagandista dels desitjosos de recuperar aquella República que feixistes i sanguinàries ments colpistes l'any 36 estroncaren, instaurant la vergonyosa dictadura d'un que es feia dir "generalíssim" però que avui en dia, sota l'aixopluc de la UE, explicada posant negre sobre blanc amb equitat per acurats historiadors i, destapada per gent compromesa amb la memòria històrica denunciant els durant anys impunes crims succeïts en la incivil guerra i bona part dels 36 anys del franquisme aconsegueixen, no sense força dificultats, retornar la dignitat als supervivents i descendents d'aquell ultratge.
La 1a qüestió és la rocambolesca situació de la llarga durada del govern espanyol en funcions perquè no aconsegueixen, incapaços uns i altres (dretes amb dretes, esquerres amb esquerres o amalgamats) arribar a un enteniment de governabilitat, la qual cosa fa sospitar de què NO, o NO volen entendre's doncs això els dóna peu, a uns i altres, a allargar en el temps un mandat en funcions interessat a feinejar a corre-cuita aprovant decrets de llei o no, que'ls donin temps d'escapolir-se de tantes i tantes corrupteles fetes a dins i fora de casa per part de dretans o esquerrans, amb la corona o sense, però conxorxats tots plegats, a fi i efecte d'evitar que la gradual descoberta dels escàndols i corrupteles que fan trontollar la mena de piràmide de cada organització, arribin a enderrocar-la sense donar-los-els temps de cercar nous assentaments de seguretat política de futur i sobretot, econòmica o, en el transcurs de l'impàs que representa estar "en funcions" continuar aplicant sota el mandat de la UE, mesures impopulars d'espoli dels drets de la ciutadania.
La 2a qüestió, parteix des d'un plantejament cent per cent del, ja s'ho faran!, que tanta gent independentista (la de tota la vida encara més) apreciem i, en una pujada de fums incapaç de veure'n la lletjor d'aquesta actitud, engrescats amb el full de ruta per assolir la independència, acusem de mediocres, no només als representants parlamentaris aspirants de continuar en el poder o als que el volen obtenir-lo, sinó que també, col•loquialment i sense ànims d'ofendre, acusem l'actitud, malauradament ara mediocre, d'aquella ciutadania rebel de majoria republicana que el 15M ocuparen, transformant en àgores de participació, places públiques de ciutats i pobles sota el crit comú del "no nos representen" i que s'han deixat entabanar pels qui, a l'hereu d'un rei traïdor al dret dinàstic del seu pare col•laborant estretament amb el dictador que li va fotre la corona al cap, l'obsequien amb històries de fantasies medievals de drames i aventures i així, amb el novel•lesc regal i somrient gest d'entremaliat captat per les càmeres periodístiques, trencant el gel de la sospita, avorten i abandonen la legítima reivindicació històrica del qüestionament seriós de la monarquia a tot l'estat espanyol tan cobejada a les acampades del 15M.
La 3a qüestió, és la martellejant pregunta de què hagués passat o de què passaria, si un grup polític de l'estat espanyol de llarga o curta durada, hagués pres el compromís d'organitzar qualsevol dia institucionalment assenyalat de l'any, un rere l'altre des del 2011, esclat del 15M quan tot estava per fer i tot era possible (o ho fes ara deixant les collonades de Jocs de Trons) una cadena humana farcida de banderes republicanes i propostes serioses socials i de solidaritat entre els pobles per dur a terme, sota sufragi universal, el retorn o no de la República i la consegüent reforma de l'obsoleta Constitució Espanyola del 78. Si això hagués passat o, de cop i volta passes, m'atreviria a dir, savi com és el poble, que els més agradablement sorpresos serien els promotors de la iniciativa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada