dijous, 17 de març de 2016

l’hàbit de miolar l’atenció

La moixa se la veu ben alimentada i per l’insistent miolar, també se la veu acostumada a rebre carícies o algun altre caprici tipus alimentari de qui passeja pels voltants. Els moixos ben apeixats i tractats són així de sociables i tranquils, però sempre en alerta a qualsevol moviment que anuncií la presència d’un petit intrús que’ls activi l’ancestral instint de cacera. Pardals i sargantanes han de ser prou llestos per no acabar entre les felines urpes i, quan això succeeix i ho veus, mentalment no reprimeixes les ganes de llençar-li una galleda d’aigua calenta o freda, una pedrada, una puntada de peu o bastonada, mentre la pràctica activa et paralitza qualsevol d'aquestes accions. És la maleïda impotència davant allò que creus injust instal•lada en la memòria col•lectiva, és l'herència rebuda i el llegat que tanmateix deixaràs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada