dimarts, 8 de març de 2016

irrecuperables records d’infància

En aquesta suposada societat del benestar, sovint caiem en el consumisme compulsiu per complaure capricis de la mainada, ara un osset, ara un conillet ara d’aquest color, ara de l’altre o..., si el ritme de vida és atrafegat compensar-los, penedits, dia si dia també, per la falta d’atenció, fent que aviat un nou ninot de peluix substitueixi el que encara la criatura no ha tingut temps de fer malbé i, així, ara apilats en un magatzem de vell esperant  segones oportunitats, fan pensar en que qui sap si, sense adonar-nos en,no li estarem deixant orfe aquell racó de la memòria que un cop d’adults tant ens fa revifar, és a dir, quan pensem en l’estimat personatge de drap que dia i nit ens reconfortava estimulant-nos els valors de la senzillesa, l’amistat i, perquè no també el de la fidelitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada