dilluns, 14 de març de 2016

el pegot de les llambordes virtuals

Podríem dir que una de les maneres d’acumular coneixement de com era l’ofici de peó d’obres públiques veient el resultat del treball ben fet, és gràcies a ser de l’època en què muntanyes de sòlides llambordes apilades al carrer disminuïen la grandària mentre homes de mans i dits plens de durícies les anaven col•locant formant l’artístic i sòlid empedrat del centre del carrer destinat a la circulació dels vehicles.
Carros de dures grans rodes tirats per un o més equins o de petits empentats pel camàlic de torn, camions i cotxes de motor d’amortidors precaris que no suavitzaven gaire el contacte del pneumàtic amb el sòl urbà, així com les altes o baixes temperatures, no feien estralls l’empedrat que durava intacte anys i anys i, donat el cas d’haver de reparar algun tram, era força senzill ràpid i net.
Aquesta nostàlgia al passat l’ha produït veure com ara han reconstruït el paviment d’una emblemàtica cala del port de Maó assíduament visitada en qualsevol època de l’any fotent-li pasterada de quitrà marcant-lo amb una reixa simulant un sòl de llambordes color negre intens de format uniforme.
Menorca Reserva de la Biosfera, ¿per què un cert nombre de PPpersones encara, en algun nucli antic urbà, també (recordem macro rotondes, camps de golf...), s’entesten a menyscabar-la?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada