dimecres, 10 de febrer de 2016

nomenclatura d’un color

Anys i anys de consistent porta de fusta de pi, qui sap si de Sòria o Galícia, segurament talat en la fase lunar optima perquè el corc no faci estralls, i diuen que antigament això era possible quan la tala puntualment es feia en lluna nova o quart minvant, fins i tot als magatzems de fusta de la ciutat així ho feien constar en la partida de taulons corresponent a fi i efecte que l’ebenista o fuster, segons el treball encarregat, triés els que més li garantien la feina. D’això ja fa una pila d’anys (50-60 del segle XX), tants que encara el color carabassa del tirador ningú  podia imaginar-se que popularment acabaria dient-se color butà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada