dilluns, 22 de febrer de 2016

elucubracions

Un dia estiuenc d’hivern t’atures a una platja per reviure la flaire de salnitre i copses que lluny, formant part de la solitària cala, també hi ha una persona. En principi, creus que el mateix pensament l’ha dut al mateix lloc però, com que el cap no para mai, barrines que potser s’esvaeix una estona fugint d’alguna angoixa o descansa després de fer exercici o, asseguda, espera l’arribada d’algú o fa la posterior meditació després de la trobada; esgotades però les argumentacions i, atenent la realitat del moment, allò que no goses descartar és que la rítmica remor de les tímides onades trencant damunt l’arena, bé podrien estar causant, sense adornar-nos-en, l’efecte hipnotitzant de fer passar pel cap de dues distanciades i desconegudes persones, el mateix elucubrant pensament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada