dilluns, 11 de gener de 2016

un esprint de 18 mesos, la faula dels dos rucs i un desig

L’esprint: Enhorabona per la gent que porten el dorsal  de la independència i, malgrat els tics de personalisme i victimisme del ja expresident de Catalunya, Artur Mas (voluntàriament auto dimitit segons ell), em consta que,  d’enfora estant una pila de gent enveja, envegem, el democràtic protagonisme atorgat a la població catalana de poder organitzar-se i sortir lliurement al carrer reivindicant, any rere any, el dret a decidir a les urnes la transformació de l’autonomia en una independent República Catalana o Estat, per la qual cosa, si no hi han imperialistes maldades, la recta de 18 mesos, pel cap baix l’embaràs d’un rinoceront, fins i tot pot semblar-nos curta.
La faula: Qui no coneix el simbolisme del guarà català? Els uns (la CUP)  per fi han aconseguit mantenir-se damunt del ruc, l’entranyable independentista gairebé sempre pacient i savi que els duu amb les motxilles carregades de  la mena de dignitat i rebel•lia saludables a repartir entre els més castigats i desposseïts pel neoliberalismeIbex35, espoliador de drets socials. En hora bona de tot cor i ara, a seguir cavalcant.
I, els altres (JxSí) a lloms també d’un ruc que, sense abaixar-se, els amants del blues de la formació portadors d’una motxilla carregada de dignitats, han pogut convèncer als més heavy que al sac de l’esquena duen o (duien), majoritàriament, allò tan beneficiós al neoliberalismeIbex35 (i qui sap si també alguna complicitat de corruptela amagada en alguna butxaqueta) i els han fet fer l’estirada correcta menant les regnes de l’ase que els duu afí i efecte de què faci un pas al costat. En hora bona també de tot cor i a seguir cavalcant.
El desig: Ah!, i a partir d’ara, sense triomfalismes, “Ases que em portin, i no cavalls que em derroquin”
-Els cavalls?, els de la carrossa que du a C’s, PSC, CSQP i PP, després d’escoltar la intervenció  dels seus representants al debat d’investidura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada