l’iniciàtic i social art d’entabanar (un de tants)

El fet puntual repetit cada matí del 6 de gener al poble des Castell, és el recorregut que fan Els tres Mags d’Orient arribats la nit abans en vaixell al moll de Cales Fonts acompanyats amb l’okupa de la tradició, el Pare Noel.
A primera hora de la diada de Reis, després d’una sonora traca, Melcior, Gaspar i Baltasar, amb camions força carregats de paquets, poden ocasionar entre la mainada més innocent no pocs episodis de nirvis amb més d’un llençolet o calceta humida a causa de no arribar a temps de controlar miccions tot esperant el moment en què, majestuosament un dels Mags, a lloms d’un mansoi cavall que controla i guia un expert patge a peu (ambdós tenen un aire que a la canalla els recorda algú) els faci entrega del preuat i sovint voluminós regal atenent la petició epistolar formulada dies enrere.
Però aquí no acaba el ritual benefactor de desitjos d’innocents, ja que també, els que han perdut la candidesa mantenint el secret, gràcies al consumista protocol han après dues lliçons, la primera: aprendre el significat de la mentida piadosa enganyant als més petits per no ferir il•lusions i la segona: malgrat saber una mica més del que significa entabanar per compassió, agafar una postura de deixar-se dur pel corrent d’acceptar enganys a canvi de presents materials o morals, actitud que qui sap si adoptaran (o hem adoptat) permanentment com una companya de vida donats els personals benèfics resultats del, tu calla, endrapa i no qüestionis res.