dilluns, 18 de gener de 2016

el glamur del temps passat

Ves a saber de qui és propietat la casa de camp deshabitada des de fe estona i que es manté tan atrotinada com el forn exterior que la complementa essent, la vegetació perenne i caduca que la rodeja, l’únic senyal de vida freqüentat pels ocells insectes i bestioletes que s’escolen per orificis, escletxes i vidres trencats d’algun finestral i, com que la imaginació és lliure, no dubtes en pensar que el glamur dels seus antics habitants mai serà superat per cap família benestant que reformi el lloc com a residència d’estiu i molt menys, si el reconverteixen en un hotelet rural, pels hostes que hi facin estades. Per poc que hi pensis, al cap i a la fi, els llocs abandonats i desarrelats, un cop penses en els temps de la seva resplendor, no fan més que recordar-nos la típica frase de  els temps passats foren millor.

1 comentari: