dimarts, 19 de gener de 2016

àpats

No ets l’única persona que sovint escrius bajanades i, com les altres, t’agradaria saber que ocasionalment tal vegada no ho són. De vegades penso que, com el fet de cuinar, tanmateix s’escriu per una necessitat nutricional per assegurar-nos del correcte equilibri corporal i mental en benefici propi i dels que ens envolten.
En ambdues ocasions, si allò que has elaborat et satisfà, creus que has sabut administrar bé els ingredients utilitzats però, de vegades amb el temps, a causa (mal que pesi) d'una mala concepció o administració, veus que el nyap ja està fet.
Llavors, en el primer culinari cas enyores el sabor de la tradició heretada de les dones de la família que t’han precedit (els homes de la meva amb prou feines feien un ou ferrat) tot pensant que, allò sí que era la bona cuina!, però on no hi ha color és dins l’intrusisme literari doncs, l’impacta emocional que t’han deixat i deixen tantes i tants escriptors o cronistes companys vitals, sempre resulten sanament envejats per no arribar-los ni a la sola de la sabata i, si per mostra un botó, us recomano l’article de Cinta Arasa al digital de cultura Núvol.
Tot el que heu tingut la paciència de llegir, ve al cas perquè des del quiosquet (ara tancat) de la platja de Binibèquer estant un dia primaveral d’hivern, copsar que avançar en el coneixement passant fulles és el patrimoni que està l’abast de tothom, pot arribar a ser tant o més reconfortant que veure-li ple el menjador de la terrassa un calorós i llarg dia d’estiu, circumstància aquesta última, que cada vegada està menys a l’abast de la gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada