divendres, 30 d’octubre de 2015

què bé si fos el blanc la suma dels escons de Junts pel Sí i els de la CUP per aconseguir la república catalana.

Diuen que el blanc és el color més perfecte, perquè el blanc no és un color: és la suma de tots els colors. Tanmateix diuen que el blanc és el color de la innocència i com que últimament, innocents converses fan bullir sobretaules, reunions formals i informals, opinions de blocaires, telegrames twitaires, murs Facebook o, crispats i moderats debats dins d’espais audiovisuals, amb el tema de l’estira-i-arronsa entre els components dels 72 escons sobirans i independentistes del parlament català, la necessitat de ficar-hi cullerada et fa moure els dits i la capacitat que penses tens de raonar, per fer anar el teclat de l’ordinador a fi i efecte de deixar una planera petjada de la personal opinió.
La revolució de la CUP, malgrat la connotació desfavorable que per algunes persones representa la condició de revoltós,al ser el grup estrictament demòcrata, s’ha de reconèixer que obre els ulls a un munt de gent. 
L’entestament d'una CUP revolucionaria o pragmàtica, llegint el seu codi ètic i de conducta, garanteix l’honestedat dels principis d’humanisme que haurien de ser, a les alçades del segle que estem, la norma de convivència social.
En clau ara sí ben revolucionaria d’identitat, és poc discutible l’anticapitalisme de la CUP defensor de la igualtat d’oportunitats dins la societat, així doncs, la fita de superar en conteses democràtiques l’escull de la lluita de classe, encara és qüestió del present i del futur i no està demès que algú ens ho vagi recordant.
També hi ha gent que pensa que, per la CUP, Catalunya és una mena de laboratori de proves on utilitza el parlament com la plaça pública d’espargir  idees pel país amb intenció de què salpiquin també dins l’estat espanyol i, si fos cert, més aviat diria que això honora la seva lluita revolucionaria per aconseguir l’Ítaca d’una societat justa i, posaria la mà al foc que bona part dels components dels Junts pel Sí, hi estan d’acord, i això em fa pensar que, demonitzant la CUP, a ells i a la resta se'ls fa un flac favor.
Una cosa és el descrèdit i el dubte independentista envers la CUP quan no fa passos enrere i l’altre, el d’intentar dur a bon port els acords pertinents amb el grup per convèncer-los tot garantint, damunt pactes signats sobre paper, canviar l’actual sistema polític permissiu amb el fet que la sobirania del poble estigui en mans de l’establishment,   és a dir, sí, a  consolidar que la prioritat és la independència però que aquesta promourà, ja a casa nostra, la llibertat d’exercir democràticament la revolució permanent necessària per mantenir que la sobirania del poble no sigui novament segrestada.

dijous, 29 d’octubre de 2015

tots els ocres en una fulla

Si els fulls de calendari o els indicadors digitals del dia mes i any no existissin dins la configuració de la majoria dels aparells que manegem, només de sortir al carrer, jardí o bosc i observar les fulles d’una morera durant una estona ens adonaríem, de ben cert, que ja som a la tardor. La verdor a l’estiu d’aquests arbres, garanteix, impedint el pas de l’azot solar, l’ombra refrescant de qui s’asseu una estona al seu costat, ara, en l’època tardorenca, de mica en mica, la caiguda de les afeblides fulles embelliran el terra mostrant encongides formes impregnades de tots els ocres de la natura i, sense adonar-nos-en, un dia, veurem algú recolzat en una escala podant l’arbre aconseguint obrir novament la vida del cercle estacional tancat.

dimecres, 28 d’octubre de 2015

gossos d’a(l)tura

Tafanejar des de les finestres és patrimoni de tothom i quan veus innocents mirades abocades descaradament observant-ho tot, et fa sentir culpable quan penses que, en alguna ocasió premeditadament, rere cortinatges o per les escletxes dels porticons t’ha temptat el xafardeig.
Els dos cànids s’ho passen bé i si algú els hi dedica un xiulet o sonora besada, belluguen nerviosament el llom i ja intueixes com fan anar la cua, però ai!, si qui passa per dessota és una ànima com les seves, el guirigall de lladrucs pot arribar a ser divertit o bé desconcertant, tot depèn de la mala o bona llet del moment amb la qual s’intercanviïn els bub-bubs.

dimarts, 27 d’octubre de 2015

port de maó, prop de 6 kilòmetres d’esbalaïment


Són dos quarts de vuit del matí i, l'enèsim macrocreuer que visita enguany l’illa, entra lentament al port de Maó, minimitzant encara més les petites construccions blanques que al seu pas va trobant a les voreres del ponent i del llevant.
El silenci només el trenca el discret motor que duu la barca del pràctic que navega a pocs metres del colós.
Recolzats a la barana de la coberta superior de proa, per no perdre’s l’espectacle de l'emblemàtica configuració del port natural més llarg d’Europa, encisats matiners passatgers i alguns tripulants que no estiguin de servei, contemplen en silenci l’espectacle que, de ben segur la nit abans a través d’altaveus, els hauran anunciat.
Diuen que l’ecotaxa, una quota de 0’5 a 2 € que aviat funcionarà a ses illes, no se la cobraran als passatgers que no baixin dels creuers, però podríem posar la mà al foc que, les persones dotades de sensibilitat que viatgen en qualsevol dels que entren al maonès port, sense desembarcar pagarien,  fins i tot l’import màxim de bon grat, només pel plaer de contemplar-lo navegant durant els sis km.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

defensem-nos de l’ultra neoliberalisme que feineja a 10-20 anys vista

Noies, nois, el futur pensionista, el teniu ben i ben fotut!
Avui en dia, les que ja hem entrat dins l’etapa final de la vida cap a la meta del tot o, a la del no-res, per una banda veiem, esparverades, com l’augment anual de l’import mensual de la pensió, a més a més de ser insultant, ofensiu i denigrador de la dignitat personal va fossilitzant-se en el temps, i poca cosa podem fer si, per experiència, ja sabem la rèplica que acostuma a fer els del babord o estribord de la pàtria si algun col•lectiu canós gosa aixecar una veu de queixa: –i encara gràcies, desgraciats!, que no veieu com està el món?
Per altra banda, enguany MUNDOSENIOR i MUNDOPLAN s’estan popularitzant dins el ram de les agències de viatge gràcies a l’estira-i-arronsa que mantenen fotent la guitza a la clientela addicta a l’IMSERSO, sortosament però, sempre pot haver-hi a qui no afecta aquesta dependència perquè de viatjar amb el pensament ja en té prou, la qual cosa no vol dir que, en solidaritat amb el gremi dels retirats, no es queda amb les ganes d’esbrinar el motiu lucratiu d’aquest parell d’espavilades empreses en litigi mutu que segur trobaria, remenant per la xarxa, en l’opinió mordaç i encertada d’algun sociòleg o periodista expert en el tema.
Seguint el fil de les pensions, ara però de les del futur, esparverant també les declaracions d’un tal Carlos Slim divagant en el fet que s’ha de treballar només tres dies setmanals i jubilar-se al complir els 75 anys, i les de Christine Lagarde, que pel 2012 ja sentenciava que el problema rau en la cada vegada més llarga longevitat culpable d’un augment demogràfic en la societat del benestar de la UE, obviant que potser això, senzillament, és gràcies als bons hàbits de conducta higiènica i d’alimentació apressos generació rere generació, com els que se suposa ho han estat els seus, la qual cosa ens fa pensar amb quin menyspreu és capaç de tractar aquesta dona als coetanis aliens als seus cercles de poder, per a ella, la xusma vivim massa temps.
Nois i noies del futur, “Ells, Elles” ho volen tot!, contracte laboral de menys dies perquè tothom tingui feina ni que sigui remunerada tipus almoina caritativa i com que estareu frescos com uns gínjols, heu de jubilar-vos als 75 anys, tanmateix tot això, maquiavèl•licament pensant en les possibilitats de com escatimar-vos anys de vida a fi i efecte que un important nombre de vosaltres, els que arribeu a l’edat concertada, la sobrepasseu no gaires anys més i així, un dels negocis ultra neoliberal del segle ja el tindran enllestit i podran dedicar el seu preuat temps a veure com s’ho fan en l’àmbit d’educació consumista alimentària i, protocol•lària en la sociosanitària, per dur a terme exitosament l’objectiu productiu del sempre sistema capitalista d’última generació.
Nois i noies que aneu cap al futur octogenari, si no poseu el fil a l’agulla, ho teniu fotut. Perdoneu el merder on ara us trobeu, heu de saber però que els llops esteparis, durant dècades, s’han trobat més sols que mai, i ara, els que van quedant, des de l’ancianitat només poden dir-vos que, mentre els quedi un bri d’alè, i mentre la vellesa sigui clarivident, alguns no defalliran en donar-vos (dins les seves possibilitats físiques) un cop de mà per desmuntar aquest embull ultra neoliberal.
Nota. Ah!, i per l’eixerit deixeble d’aquesta colla de desnaturalitzats mandataris (Felipe VI caigut del cel “Por la Gracia de Dios”), quan majestuosament fa el discurs de cloenda de les casposes principesques gal•les asturianes, més li caldria vetllar pels murs aixecats en contra de la dignitat de la persona, ja que, els murs dels sentiments, democràticament respectats aquí i arreu del món, mai han estat ni seran la causa de dràstiques actituds pel trencament de lligams.

divendres, 23 d’octubre de 2015

despeses menors

A prop seu, té dues petites canyes de pescar subjectes en un forat amb el fil tensat, esperant el moviment de sacseig delator de la picada del peix a l’ham. Les innocents víctimes que capturi seran part de l’àpat del dinar o del sopar i, mentre fa temps perquè el temps passi, fa balanç de les monedes del moneder separant, tal vegada a part, la quantitat justa del valor d’una barra de pa o del cafè que li vingui de gust prendre abans de tornar a casa. Un cop te’l creues pel camí, al -Bon dia!, protocol•lari, sempre et respon amb un -Salut! I, segurament ambdós pensem -Ai!, qui dia passa any empeny!

dijous, 22 d’octubre de 2015

detractors del Mas, detractores de la CUP

Encara que no m’agraden els consells (penso que la gent s’ha d’equivocar sola com va dir algú), en faré un des de la perspectiva independentista d’una que forma part de la massa ciutadana dels  països catalans: El tàndem CUP-Mas, Mas-CUP, cal deixar-los fer. Són prou grandets, intel•ligents i alguns fins i tot tan savis que no decebran les persones de la Cadena humana del 2013, ni les de la Via catalana 2014, ni les de la Via lliure 2015 a la Meridiana  i molt menys a les de la consulta del 9N.
Les de la CUP (aquests quatre gats en escons, per alguns o, quatre, sí, però que'ls tenen molt ben posats, per altres) compten amb un balanç positiu d’honestedat social mancada de corrupteles i, sobretot, de personalismes. Els d’en Mas... Ai!, encara se suposa que van destriant el gra de la palla i això, si es vol fer bé, els de pagès antic saben que ventar, ventar i ventar duu una mica de temps i més si es dóna el cas d’altes humitats ambientals la qual cosa provoca que la palla i el gra arribin a ser enutjosament inseparables i enguany, ja sabem que a Catalunya, fins no fa gaire, els vents humits del xaloc o del llevant han estat la constant, per la qual cosa, és aconsellable no perdre, ni que sigui de tant en tant, els nervis atipant-nos-en de la CUP enaltint el Mas i, a l’inrevés. No paga la pena, tot s’arreglarà malgrat que un cert nombre d'ànimes tard o d’hora surtin escaldades, això sí, en silenci per no perdre l’orgull de creure’s haver format part durant anys i anys de les bones (per a elles creïbles) “maneres” de fer política.
Nota. Des del 2010, any de publicació de l'Indigneu-vos! (Stéphane Hessel) i d’El món no se'n surt (Tony Judt) ha passat un lustre i és encoratjador veure com unes quantes persones s'han entestat i afanyat, no només a fer creïble sinó també assumible, el llegat senzill i entenedor d'aquest parell de contemporanis malauradament absents i,  ¿qui no ens diu que per això, en el procés, estem encara on estem?

dimecres, 21 d’octubre de 2015

aplegant realitat i ficció

En un espai públic, la càmera atrapa, agombolant, clatells i perfils humans compartint màscares i heroïnes de TBO. Tanmateix, en llocs d’interior o fins i tot dins les quatre parets pròpies, també la sensació de veure (reflectit en un mirall o no) careta en lloc de rostre i fantasia còmica en lloc de realitat, per poc que deixis córrer el raciocini, pot arribat a ser una sensació força comuna .

dimarts, 20 d’octubre de 2015

miralls trencats


Cada de matí abans de sortir el sol el recorregut acostuma a ser el mateix. Les ganes, per dignitat personal i una mica pregant la renovació d’allò que imagino deurà ser un (escàs en el temps i doblers) contracte de treball, fa que la seva feina esdevingui ben feta, no hi ha cap màcula de brutícia ni per terra ni l’entorn d’allí on ha passat.
Pel lloc de la ruta assignada on encara no ha transitat, destaquen alguna tifarada de gos no recollida per la incívica persona que el passeja, o llaunes de beguda barroerament aixafades junt envasos de cartó de pizzes o bossetes de xuxes deixades a terra o damunt de seients públics a pocs metres d’una paperera mig plena, la qual cosa ens fan saber de l’existència de gent incapacitada mentalment per assimilar la bona educació. Déu ens guardi de tenir un element d’aquests a casa i si el tenim i no ho sabem, Déu ens guardi de les nostres actituds, mirall on se suposa han après a comportar-se.

dilluns, 19 d’octubre de 2015

a les cases d’un temps i de molts països

Màquines de cosir i llibres amb títols semblants als de la foto “La mujer, su salut su higiene su belleza” o “Fray Escoba”, majoritàriament ocupaven prestatgeries i llocs de la casa. Simbòlicament, el tipus de lectura era l’accés al coneixement del triomfant nacionalcatolicisme i, amb un bri de coneixement de costura i confecció, fent anar els pedals de la màquina, poder-se vestir a la moda fent i refent el  vestuari familiar alhora que es feia feina per altres.
Les mateixes cases ara, tant de bo tinguin altres tipus de lectura, amb la qual cosa no vol dir que el racó que ocupava la màquina de cosir, no l’hagi substituït l’ordinador omnipresent a tot tipus d’ideologia lectora i compra "online" de roba de vestir de l'efímera, per canviant, “ultima moda”. El que potser no ha canviat tant, per sort d’algunes, és el fet de tenir accés a poder fer feina pels altres.

divendres, 16 d’octubre de 2015

esquerdes albioleres


Em fa molta basca parlar del Sr. Albiol, però les declaracions d’ahir (1) bé mereixen un esforç i, com que a pesar del rebuig que desperta no només a jo sinó a més gent, reconec que, en el fons, em fa patir quan penso que la família i amistats que l’envolten no se’l deuen estimar gaire o, fins tot, gens ni mica doncs no li fan veure que la seva postura i dissertacions són, la primera, prepotent i les segones esperpèntiques; clar que, desconeixent la seva intimitat, això és fàcil de dir, doncs qui no ens diu que entre les quatre parets del seu entorn familiar o dins el distès de les amistats, la vida els arribi a ser tan patètica insostenible i plena d’esquerdes que, mentre mantingui a uns i faciliti endolls laborals als altres, passaran de tot i el deixaran fer el ridícul l’angúnia o el que calgui. Ja ho diu la dita: Amb diners, encara que ximplet, que bona persona el noiet!

 (1) paraula d’Albiol “el ridícul espectacle del president català, Artur Mas, i els alcaldes independentistes davant el TSJC és propi de dictadures i impropi de la Unió Europea. L'espectacle que hem vist en l'entrada del TSJC posa en evidència l'actitud desesperada de Mas, presentar-se amb 400 alcaldes amb la vara de comandament i el carnet de CDC en la boca és un acte propi de dictadures. Tots amb el carnet independentista en la porta d'un jutjat per pressionar als jutges, això solament ocorre en dictadures tipus Veneçuela, Cuba i algunes bananeres,i quan diu que per prendre decisions s'està exercint la democràcia, està mentint i enganyant com a xinesos als catalans”

dijous, 15 d’octubre de 2015

tafurs segle XXI


Érem a la pretemporada d’enguany. Tal vegada són un grup d’executius premiats amb un d’aquells característics incentius d’empresa estimulador per obeir el que sigui, com tal de fer-la funcionar molt per damunt de les de la competència i per això, els ha pagat una curta però intensa estada a Menorca.
Amb el benentès que tot això és una suposició, no vol dir que no deixi de seguir divagant.
L’exterior immediat a l’hotel on fan els exercicis, seguint el model de la majoria dels del gremi, disposa a l’interior d’instal•lacions d’última tecnologia per fer gimnàstica, però l’esperit eixerit i aventurer que comporta l’ofici dels executius d’elit, els motiva a emprar, també, l’espai exterior que els permet aguditzar (qui sap si amb la intenció d’humanitzar-se ara que són consumidors d’oci laboral) estratègies d’ús del mobiliari urbà que els allunya de la sofisticació que, segurament, ja els envolta la resta de l’any sigui dins o enfora de l'horari laboral.

dimecres, 14 d’octubre de 2015

la dretera balança justiciera de l’iceta

Ahir, de les primeres declaracions dels cabdills catalans de C’s i PP vantant-se de respectar la justícia que alguns magistrats practiquen, poca cosa a dir quan t’adones del model justicier partidista que els agrada per la qual cosa, com muts i a la gàbia, simplement l’acaten de grat i quan se’ls pregunta no s’estan de fer la pilota emfatitzant les decisions dels del seu bàndol.
Ara bé, un especial punt i a part em mereix la declaració del cabdillet del PSC que’ls va al darrere. Es nota d’una hora lluny que el dansaire personatge, gràcies a les reivindicacions de gais i lesbianes duran els anys 70 i 80 per exercir el dret de ser-ho, s’ho ha degut trobat tot fet o així ho dóna a entendre quan, seguint el seu raonament, en el seu moment tampoc hagués qüestionat com ara, per no dur la contraria i ser respectuós amb  la justícia, les acusacions, judicis i empresonament de centenars de ciutadans homosexuals acusats de ser un perill social sota la designació de “la ley de vagos i maleantes” (15-7-54) substituïda i derogada el 1970 per la “Ley de peligrosidad y rehabilitación social”
Pel que sembla, un Iceta divertit no només “lo peta” sinó que també seriós, pot arribar a fer la “caqueta” característica d'immadurs i ressentits mancats de memòria.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

dues dones i un home en nom d’un poble davant del TSJC


Avui comencen a declarar, Joana Ortega i la Irene Rigau i, 48 hores més tard, ho farà l’Artur Mas, imputats diuen, per desobeir el govern d’un estat membre de la UE que s’hi va colar disfressat de demòcrata quan encara mantenia, practicant-lo, els principis del nacionalcatolicisme borbònic i franquista.
Avui pocs dies abans de fer trenta anys d’aquella data (1-1-86), l’esperpèntic moviment continua indestructible fent perseverants actes presencials pesants com la llosa (semblant a la que cobreix el cadàver del colpista que jau al vergonyós Valle de los Caidos) damunt dels tres demòcrates que, acatant la voluntat del poble, no han tingut por d’assumir responsabilitats institucionals.
Ahir, avui i demà, les 2.305.290 persones que a Catalunya el 9N, amb dignitat dipositaren una papereta de vot a les urnes, avalen davant d’Europa i del món les tres imputades, tirant per terra la legitimitat democràtica dels que ostenten el poder a l’estat espanyol escudant-se en la fraudulenta constitució que, a manera de creuada, tan ridículament defensen.
Podran i de fet no aturen de fer-ho, obstaculitzar-nos el camí cap a l’autodeterminació però no així la voluntat de continuar-lo, ja fa temps que ho sabem i pel que sembla, “ells” ja comencen a témer-s’ho.

divendres, 9 d’octubre de 2015

qui tem la CUP?

Responent a la pregunta diria que tothom, però la temença de les que som independentistes i alhora defensores incondicionals dels drets socials i humans, tal vegada al mateix temps s’esdevé una por gaudidora i impotent.
Gaudidora perquè el coratge ideològic amb el qual la CUP duu el procés, està clarament exempt de cap prepotència que no sigui l'encarrilada pel desig d’un benestar social col•lectiu lliure de castes.
Impotent per la por de veure que tot plegat acabi com fum d’encenalls si l’espasa de Dàmocles o la tirana bota destructora que enarboren alguns poders fàctics de l’estat central o unionistes oligarques catalans, repeteixen agressions i humiliacions del bracet de sibil•lines estratègies disfressades de democràcia difícils de detectar i per tant, dificultoses de respondre amb una contundent assumida i potent ben organitzada desobediència civil majoritària entre la ciutadania.
Però com que és aquí, en l’organització ciutadana, on rau la força i la coherència que ha fet avançar el procés, segur, segur que ens en sortirem en benefici mutu pels que marxem, desempallegats de benes als ulls, i pels que queden que de ben segur no trigaran gens ni mica en CUP-organitzar-se per, sinó fer-lo petar, almenys fer trontollar el monstre neoliberal que ens tenalla.
Així doncs, què carai! Endavant les atxes!
Vídeo íntegre de la conferència de la CUP a la Universitat Pompeu Fabra https://www.youtube.com/watch?t=166&v=9wvW1b53hfw

dijous, 8 d’octubre de 2015

posant portes al camp o a la muntanya o al mar...


Malgrat la dita, ja sabem que el camp està ple de portes però aquí, paradoxalment, no acaba la contradicció sinó que s’espargeix amb la dèria d’instal•lar, delimitant territoris, filats dotats d’agressives punxes o, vergonyosos gruixuts i alts murs de formigó erigits en llocs calents pels conflictes culturals o pels de domini territorial excloents de qualsevol moviment migratori de supervivència.
Tanmateix i en menor mesura, pels ports on l’activitat de pesca de consum local minva dia a dia, afavorint l’espai d’amarraments per al de la nàutica d’esbarjo d’elit, podem trobar estructures de costos acer inoxidable que ens fa venir a la memòria alguna pintura de René Magritte on l’espectador embadaleix davant del missatge que l’artista transmet de l’absurd quotidià d’anar posant obstacles que impedeixin la llibertat personal fent palès que encara, i sortosament de moment, sense aconseguir vetar la del pensament. 

dimecres, 7 d’octubre de 2015

obsolescència religiosa

A la ciutat del vaticà, últimament els teòlegs van de bòlit. Fa uns dies que bisbes, cardenals, sacerdots i un seguici de fidels seglars, uns, com lapes aferrats als dogmes, altres navegant entre corrent anivellant la balança i d’altres agafant, de tant en tant, l’aire reformador dels coherents radicals que mai defugen de les realitats socials, s'han reunit en el darrer sínode convocat pel seu gremi, per replantejar reformes o conservacions de la fe.
La notícia m'ha anat bé per lligar-la a l'oferta que no fa gaire feien en un dels magatzems gestionats per Càritas d’andròmines i trastos vells, alguns, dignament recuperats i afavoridors dels econòmicament exclosos de luxes (posem per cas dels  dels capitosts de l'església catòlica) que fa pensar si algun capellà o persona beata de mentalitat oberta i avançada, s’ha desempallegat de la col•lecció de llibres religiosos acumulats en el temps considerant-los ara obsolets, és a dir, pensant que per preservar la salut mental, més que un credo són una nosa.

Nota: Text de la noticia "Ahir va arrencar a Roma el sínode de bisbes que ha de replantejar-se com l’Església tracta tant la família catòlica tradicional com la que està formada per divorciats o gais. I ho fa quan encara ressona el rebombori provocat arran del cas de Krzysztof Charamsa, el capellà i alt funcionari vaticà que ha fet pública la seva homosexualitat. Segurament, al pontífex no li ha fet gaire gràcia la polèmica perquè sap que l’Església tendeix a tancar-se en ella mateixa quan percep una pressió molt forta perquè canviï el seus postulats. Però ara, amb el sínode ja en marxa, ha arribat el moment de la veritat per a Francesc, que ha preparat durant molt de temps el terreny perquè gais i divorciats deixin de patir l’ostracisme a què són condemnats quan els exclouen de sagraments com ara la comunió.
Aquesta serà la primera vegada que el Sant Pare té l’oportunitat de deixar empremta també en l’àmbit doctrinal després de dos papats conservadors com el de Joan Pau II i Benet XVI. Per tant, el que es dilucida aquests dies a Roma és si l’aperturisme de Francesc és només un parèntesi sense cap altra conseqüència o si representa l’inici d’un període d’adaptació de l’Església a un món que canvia a un ritme vertiginós i en el qual ja és vista avui dia per una part important de la societat com una institució obsoleta, fora del temps. De fet, els esforços de Francesc es poden interpretar en aquesta clau: com un últim intent d’acostar la doctrina a la realitat del carrer en lloc de continuar expulsant creients; com un aggionamento que aturi l’hemorràgia i torni a obrir les portes a col•lectius que han sigut estigmatitzats i són encara perseguits en molts indrets del planeta, com ara els homosexuals; com un retorn als orígens del cristianisme després de segles de practicar una política excloent que, segons el Papa, és contrària a l’esperit de l’Evangeli.
El repte de Francesc és titànic. Les pressions dels col•lectius més conservadors del catolicisme, que han ostentat el poder al Vaticà en els últims decennis, està sent molt forta i s’han organitzat per plantar cara als plans del pontífex. Si se’n surten, però, l’Església serà cada cop més petita i més irrellevant.


dimarts, 6 d’octubre de 2015

aturats en el temps

Diuen que quan ja formis part dels absents, mentre algú et recordi mai t’hauràs mort.
S’ha de veure el que  dóna de pensar un rellotge i un retrat esposats al terra d’un mercat de vell. Temps i temps segurament ocupant un lloc en una prestatgeria, vitrina, còmoda o tauleta de nit o d’estar, el nen vestit de primera comunió atrauria, durant el temps,  centenars i potser milers de mirades, memoritzant, de tant en tant, algunes de les seves virtuts o defectes i, tanmateix, el rellotge faria saber a qui el mantenia en hora, que encara era viu en el temps.
Però un dia, de sobte, qui sabia prou bé la identitat del xicot preocupant-se alhora de controlar la puntualitat del pas de les hores, traspassà segurament a la dimensió del tot o del no-res i ara, la figura dins del singular marc platejat, verdejat amb el temps, al costat del rellotge ja aturat, al terra de la gangària, simbolitza el personatge anònim que, dins del pensament col•lectiu, a més d’una persona pot, fins i tot, fer-li volar la imaginació.

dilluns, 5 d’octubre de 2015

mariners de pont i jugadors territorials


En un moll de càrrega i descàrrega del port de Maó, un mercant de bandera grega està prest per tornar a salpar un cop carregada - o descarregada- la mercaderia que transporta. A aquest fet, passejant badant per les instal•lacions portuàries pot resultar irrellevant, però això no impedeix que doni de pensar la feinada que l’hi espera al mariner de pont, el guaita, quan el vaixell navegui per la mediterrània cap a les costes gregues doncs t’imagines que l’home, per força, ha d’estar prou curós per detectar a temps alguna de les petites i vulnerables embarcacions carregades d’emigrants a fi i efecte de donar a temps l’avís a qui correspongui per salvar-los la vida.
Per cert, ara els mitjans de comunicació han abaixat la intensitat informativa d’aquesta diàspora del nostre temps tan vergonyosament colpidora com les anteriors de la vella Europa. Ara, còmodament o incòmodament –segons la sensibilitat del moment- seguirem els TN i les virtuals imatges sagnants que ens fan arribar dels atacs a l’Estat Islàmic el culpable, diuen, de tot plegat, atacs comesos després de negociacions envoltades de lucratius silencis que amaguen repartiments de territoris a sotmetre’ls en futurs protectorats, i així, els bons periodistes, com tàcitament poden, aniran desxifrar-nos la bel•ligerant actualitat com si anessin informant dels moviments de jugades mestres damunt del tauler que fan els finalistes en un mundial d’escacs.


divendres, 2 d’octubre de 2015

anarcos capitalistes?

Eren els anys 60 i 70 quan les furgonetes “bully” van representar tot un referent de la Volkswagen. Aquest vehicle emblemàtic, identificava l’empresa com a  sòlida i honesta col•laboradora de l’emergent tendència pacifista i ecològica del moment, escampant pel mercat de l’automoció un disseny de cotxe que aviat van utilitzar els partidaris de la recuperada, amb força, teoria i pràctica de l’ecologisme  o de la no-violència al món, moviments que, tanmateix com ara, alguns titllaven d’antisistema i, qui sap si avui en dia, mig segle més tard, algun dels ara veterans accionistes i directius de la potent empresa automobilística alemanya emmerdats en el frau de les emissions de gasos, no es vantaven de formar part d’un d’aquests cívics col•lectius.  Si això fos així, !maleïts siguin els conversos a l’anarco capitalisme!.

dijous, 1 d’octubre de 2015

anònim d’asfalt a la prepotent cagada del TC (tribunal constituent) i TSJC (tribunal superior de justícia de catalunya)

Si de mena sóc crítica amb el fet que la persona responsable no reculli del carrer la femta del seu animal, en aquesta ocasió l’hi haig d’agrair doncs m’ha fet volar la imaginació per la qual cosa he pogut posar text a la imatge  pensant en el cànid que, enfurismat pel telenotícies del capvespre –el de qualsevol cadena eh?-després de rumiar-s’ho prou, ha sabut com deixar petja tot emulant els urbans grafitis contestataris confiant que algú recolliria el seu erecte, interpretant-lo,  missatge.