divendres, 4 de desembre de 2015

l'oblit de les joguines trencades

El terrorisme, el gihadista (com si fos l’únic que patim) o, la sortida en campanya dels polítics de cara a les eleccions generals del 20D o, la també sortida de la campanya comercial consumista de cara al Nadal2015, ara omplen (amb les alternances comanades per l’agència oficial informativa de torn), espais informatius i d’esbarjo televisiu i radiofònic i, també, primeres planes, o no, de la premsa escrita o digital i així hem acabat els últims dies de novembre, encetat els del desembre per tot el més, i  se sap que fins i tot, aquesta intensitat informativa arribarà a sobrepassar els primers dies del gener 2016.
Amb aquesta panoràmica per endavant, de cop i volta veus, al terra del carrer, una joguina trencada llençada o oblidada, provocant-te tot d'una un desassossec en fer venir al cap com hauran d'estar els milers de refugiats que, des de principis d’any, els mitjans informatius esmentats ens han anat mostrant caminant o en pasteres fugint de l’horror per arribar a la UE en demanda d’asil.
Ara, potser, per no mostrar la fal•làcia de l'acolliment dels països “rics” concentrant-los i retenint-los en campaments en condicions més infrahumanes que suprahumanes, mentre se'ls assigna un destí (més rendible per la UE que per a ells), el silenci d'aquelles oficials agències informatives de torn sobre el drama de la diàspora del segle, fa que es dediquin a prioritzar les altres informacions més adients a l'època de l'any.
Apanyats estem si no remenem dins la xarxa cercant altres mitjans fugint de la premsa alienadora que pot aconseguir convertir-nos en aquell ase caminant rere la pastanaga que mai agafarà i aquesta similitud, en nosaltres, amb el moviment constant del pas, genera l’energia necessària que engreixa les arques de l'amo sàviament escudat rere la plusvàlua institucionalitza, deixant-nos, si no parem compte cercant altres fonts informatives, també orfes de sentit crític per adonar-nos-en, es a dir, deixant d'aprofundir en quins són els fils que mouen estats terroristes, o els polítics en campanya de quins poders fàctics són gestors o, perquè unes festes de tradició religiosa i d'amor familiar, cada vegada més és transformen en diades de promoció de la compra compulsiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada