dilluns, 21 de desembre de 2015

les possibilitats del vell timó

De bell nou el timó de fusta havia de fer força goig entre les mans del navegant que el manava, però ara reposa en el racó del moll destinat a arranjar o desballestar vaixells a l’espera d’algú que se l'endugui i tornar-li l’esplendor, ja sigui per continuar navegant i fer feliç a qui el mani o, per fer bonic penjat d’una paret per imaginar-se el mateix.
Si fa no fa, aquesta última opció, és la que ara tenen al davant els caps dels partits polítics presents a les eleccions d’ahir, i se m’acut que no serà fàcil de fer entendre a qui els han votat, les negociacions i acords que prendran per nomenar un candidat per la pròxima legislatura.
Probablement, d'ara endavant, el “donde dije digo, digo Diego” (la nostrada “ahir deia blanc i avui diu negre” és més punyent) estarà present dia sí, dia també per preservar la unitat i recuperació Pàtria.

Ah!, i reconec que estava equivocada quan pensava que això tot s’enllestiria entre PP-C’s, o PSOE-Podemos i para de comptar, el serial o sidral versus l'Espanya unida, tot just acaba de començar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada