dijous, 24 de desembre de 2015

del talaiòtic al dia d’avui

El lloc pertany a una de les casernes d’un polvorí actiu encara durant uns bons anys  de la postguerra.
Ara, desmantellat i abandonat fa una pila d’anys pels militars i més recentment, pels okupes amb expectatives de treure’n un rendiment social al lloc (projecte escapçat d’arrel pels manaires de torn (1)), bé es podria considerar incloure el singular lloc dins de la ruta de visites a la Pedrera de Santa Ponça, doncs, paga la pena, de dins i de fora estan, veure els grafitis d’interior, el runam  espargit per terra i els sostres mig ensorrats sostenint algun tros de biga, farratge, teula o ciment que bé podrien  competir  amb les millors obres d’Alexander Calder.
(1) Segurament sense donar temps als estigmatitzats antisistema d’organitzar-se prou per demostrar si era o no era una bona iniciativa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada