dimarts, 17 de novembre de 2015

tardors d'estiu

La castanyada ja fa estona que ha passat però, les inusuals elevades temperatures que l’han presidit, permet mantenir el ritme d’anar a la platja gaudint d’un bon bany de sol o de mar i l’acció, que no fa gaires anys podia ser una temeritat, s’ha convertit en un costum que s’afanyen a seguir algun dia feiner els que estan en situació d’aturats remunerats per la sort de fer la temporada o, els festius amb els més menuts de la família tant si conserven el lloc de treball com si no.
A ses illes, el privilegi del temps càlid que foragita el de tardor, es viu amb doble enaltiment, per un cantó la inexistència d’inversió tèrmica contaminant que tant afecten l’atmosfera de grans urbs, aquí, als quatre vents és difícil que’ns arribi i, el doblet de benestar, el provoca la doble estacionalitat que, si bé econòmicament ofega una mica, permet gaudir de platges buides de gandules i ombrel•les alienades ocupades per cossos rostint-se sota el perillós sol d’estiu.
Només la niciesa però, pot fer pensar a algú que balears li és el paradís, l'angoixa de trobar feina, les actuacions de destrossa del territori, l'elevat preu de tot per la insularitat, els atacs a la identitat i un llarg etc., fa que, tocant de peus a terra, sàpigues que la música de fons no és ni de bon tros la del "mai passa res" com la que s'escolta en les grans superfícies, per la qual cosa, amb un mínim de criteri propi, tot d'una t'adones del fet que les fases neoliberals globalitzadores no deixen canya dreta enlloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada