dissabte, 26 de setembre de 2015

neutral i darrer recull (7) d'opinions del plebiscit de catalunya

La nit del 27S  alguna cosa -o potser tot- canviarà i esperem que no sigui perquè res no canviï, tal com deia Giuseppe Tomasi di Lampedusa. 
El recull d’avui,  em fa l’efecte que és una d’aquelles opinions amb intenció d’imparcialitat  publicada per dir quelcom del procés però sense “mullar-se” gaire, la qual cosa però, no vol dir  que no s’hagi d’agrair.
En el text, la persona que l’escriu,  ens fa saber al final allò que tanta gent de l’illa i d'en fora sabem de les estances d’estiueig -o no- que l’Artur Mas, des d'unes quantes dècades, fa a Fornells, i en fer-m’ho recordar l’articulista, pel cap m’ha passat l’excel•lent mostra d’Art al Carrer, que el juny del 2013 s’hi va fer on es podia contemplar l’espectacular estàtua d “El Caminant, homenatge a Giacometti” i, un cop activada la memòria, no deixo de veure el paral•lelisme amb l’embranzida secessionista engegada pel president Mas quan va prendre la decisió d’assumir i complir allò que la ciutadania majoritària de Catalunya li demanà els darrers 11 s de setembre, és a dir la independència, encara que vull matissar que,  si bé l’obra de Giacometti sol reflectir la solitud, un cop decidit l’Artur Mas sap - i nosaltres també- que, ni ell, ni els que formen la llista dels Junts pel Sí, ni cap de les persones de la CUP (la coalició que tal vegada amb més honestedat i claredat duen l’estelada defensora dels drets socials i humans) no han estat ni estaran mai soles en la feixuga i alhora engrescadora travessa cap a la independència, i tan sols em queda desitjar-les i desitjar-nos, a les del seny i a les de l’assenyada i decent rauxa, que tinguem sort!, sobretot i, especialment, perquè en el llarg camí de les negociacions, el tarannà totalitari d’alguns interlocutors contraris als “SÍS” expressats en les urnes agafi, d’una punyetera vegada, el caràcter democràtic que volen fer-nos creure que tenen.

Una nació i un estat poden conviure - Terra de Vent - Josep Bagur | 13/09/2015 
Les paraules es fan servir sempre amb una intenció i una mateixa cosa es pot anomenar de maneres diferents per marcar-les en positiu o en negatiu. Independència és positiva. Eduquem els nostres fills perquè siguin independents i tenim serveis socials per ajudar els depenents. Segregació és una paraula negativa, és la seperació, la ruptura d’allò que està unit. Quan es parla de Catalunya totes dues són gramaticalment correctes, però signifiquen coses enfrontades. El que tenen en comú és que expressen la frustració. La dels que s’han cansat d’un Estat que no respon a les seves expectatives i la dels que només veuen l’antiespanyolisme de molts catalans.
El nacionalisme no es pot prohibir perquè és l’expressió política d’un sentiment de molts dels que habiten un territori. A Menorca també en som de nacionalistes. Les idees de nació i estat poden coincidir, però tampoc és imprescindible que ho facin. Una nació pot existir sense Estat i sense crear una frustració. Aquesta era la voluntat de la Transició, respectar els sentiments nacionals en un Estat compartit. Però les flors que no es reguen s’esmorteixein. I l’Estat de les Autonomies necessita que es torni a sembrar.
Menorca no forma part de Catalunya -quin disbarat!- una idea que no hauria de fer falta expressar. Dir que la nostra illa manté una intensa relació  amb Catalunya no hauria de ser causa d’excomunió. Compartim la llengua, un fet molt important. Hi hem estudiat. Coneixem hospitals i metges d’allà. Molts catalans vénen a l’estiu, tenen casa a Menorca, entre ells el president de la Generalitat.
Les relacions de la nostra Illa amb les terres catalanes han estat intenses i positives i ho han de continuar sent, al marge de si un parla d’independència o de segregació.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada