un "rambo" pacífic

Arrecerat entre matolls i arbres protegint-se de la forta ventada, només els pèls de la crin és l’únic que es belluga del seu cos. A distància la imatge és temptadora i fas anar la càmera i quan veus el resultat a la pantalla de l’ordinador i llegeixes el nom de l’animal a la flassada d’hivern que el cobreix dius –Ah, no!, Rambo no!, per la càrrega de violència gratuïta que associes amb el popular i musculat personatge de ficció del cinema, còmics o vídeo-jocs, un cavall, no es mereix dir-se així. Els equins, per naturalesa són nobles i pacífics, només les intencions o aficions bel•licistes de la persona que el té en propietat, poden intentar desdibuixar aquestes qualitats fotent-li noms de violents milhomes, personatges històrics o de ficció.
Així doncs, mirant la imatge de l’innocent “rambo” et poses dins la seva pell per intentar interpretar el seu pensament restituint allò que ell no pot fer encabint, en la foto, el text d’un reivindicatiu cartell tot desitjant que per telepatia li arribi el fet i l’alliberi, per allí on pari, del neguit que el confonguin amb l’impresentable, fantasiós i provocador personatge que donà vida l'encasellat actor Sylvester Stallone que, pel que sembla pel nombre de pel•lícules que té la saga, satisfà les fantasies de més d’un cervell curtet de la societat..., dels altres cervells ja no m’atreveixo a opinar.