2- Amors interessats, retenen aus entre reixes entenent què els seus cants o piuladisses són d’agraïment quan, segurament, són de tristesa. Qui sap però, si alguna espècie ja la duu encastada a la genètica la síndrome d’Estocolm, de ser així i, sabent-ne la utilitat, el dilema del perquè les ales formen part del seu fràgil cos, potser també els faci fer cants d’embogiment.
Dels primers ocellaires podríem dir-ne que formen part de l'estructura del bé. Dels segons, si fem cas d’Ernest Becker tal vegada encaixin dins l'estructura del mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada