dilluns, 16 de febrer de 2015

ocellaires, dues maneres d’estimar els ocells

1- Amors desinteressats, no suporten veure’ls engabiats però, per tenir-los a prop els deixen nius d’elaboració manual per si de cas els utilitzen, tot deixant-los fer al seu aire.
2- Amors interessats, retenen aus entre reixes entenent què els seus cants o piuladisses són d’agraïment quan, segurament, són de tristesa. Qui sap però, si alguna espècie ja la duu encastada a la genètica la síndrome d’Estocolm, de ser així i, sabent-ne la utilitat, el dilema del perquè les ales formen part del seu fràgil cos, potser també els faci fer cants d’embogiment.

Dels primers ocellaires podríem dir-ne que formen part de l'estructura del bé. Dels segons, si fem cas d’Ernest Becker tal vegada encaixin dins l'estructura del mal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada