“cas corder”, avui en dia

Avui en dia, gairebé és impossible trobar un producte industrial autòcton. La globalització, la deslocalització i les noves tecnologies de fabricació han fet de corc devastador del negoci familiar d’antics oficis que donaven vida i diversitat emprenedora als pobles de la mediterrània.
Avui en dia, un emblemàtic local del port de Maó transformat en botiga de venda de roba confeccionada i records per a turistes -actiu només en temporada alta-, conserva encara el nom amb el qual es coneixia l’activitat d’antics usuaris del local que eren fabricants de tot tipus de cordes pels vaixells de pesca, vela, agricultura, tasques domèstiques, etc., essent per tant el nom de l’establiment el de “Cas Corder”, apel•latiu sovint confós ara per gent jove i no tant jove, acostumant-lo a relacionar amb algú que traginés amb animals ovins a tocar del moll del port maonès.
Avui en dia, paradoxalment, calaixos arribats d’ultramar serveixen per transportar o per desar metres i metres de gruixudes cordes o caps que alguna multinacional, establerta vés a saber on, deu de fabricar i distribuir globalment gràcies a la gradual extinció -per asfíxia del petit negoci – de l’ofici de corder tan present en la memòria històrica dels pobles de la mediterrània.