dimarts, 17 de febrer de 2015

ca rater mallorquí

Dotat de generoses orelles i potser també d’un agut olfacte, ambdues característiques tal volta li siguin condicions negatives per dur una vida relaxada, un soroll o una olor nova,  fan dirigir-li el cos i la mirada cap allà on ha de controlar el que passa, és la mena de curiositat malaltissa que com altres races també té el ca rater mallorquí, és clar però, que si un cop controlat allò que escolta, ensuma i veu, fa sentir-lo útil, també sigui l’antídot psicològic perfecte per combatre-li la xacra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada