SUITE DE PARLAVÀ
Algú que espera (Miquel Martí i Pol)
La lentitud agosarada és unamanera de combatre la peresa,
quan els anys ja confinen el desig
a uns límits tan estrictes que fa angúnia
bellugar els dits i quasi els ulls.
Llavors
una casa en silenci és el recer
Preferit, i una música lenta tal vegada
la millor companyia.
Tard o d'hora
la prudència- no la saviesa-
dicta el seu ritme al cos que, de vegades,
protesta, estúpid.
Tot és clar i tranquil
si un s'asseu sense cap por, de cara
a aquell ponent que s'anuncia
sorprenentment encès sobre la ratlla
d'un horitzó bellíssim,
i aprèn a a modular, sense ni dir-les,
les poques frases que són de debò
necessàries per viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada