dilluns, 30 de juny de 2014

el pi tort

Diuen que els arbres que creixen torts és perquè de joves cerquen aferrissadament la llum del sol però, com a tot, hi ha alguna excepció com la d’aquest segurament  més que centenari pi, que durant la seva creixença, els germans situats al penyal de la cala de Binissafúller, li devien fer enveja i frisaria per albirar, com ells, les transparents aigües de la petita cala, per la qual cosa, i sense que l’importés gens ni mica perdre la majestuosa verticalitat tan pròpia de les pinàcies,  va decidir deixar-se caure a canvi d’una envejable i ajaguda  vida contemplativa. 

diumenge, 29 de juny de 2014

joquer


Ah!, quina sort, per fi els veiem i admirem.

Ells, són els moviments emergents.

Incitadors, ja era hora!, de (legítims o il•legítims) radicals canvis socials.

O...., potser només són una rèplica del cavall troià?

Una, neoliberal estratagema capaç de convertir, en un tres i no res, un cop buidat l’equí de fusta, en l’orgànic cavall d’Àtila. 

dissabte, 28 de juny de 2014

barraquisme (25 de 36)

Com deia en l’apunt del dissabte passat, entre rialles i diàlegs com velles conegudes, em feien esperar i es  cridaven uns als altres per sortir a la foto. Jo encantada, el gel s’havia trencat definitivament i no els molestava gens que per una estona envaís el seu espai, el concepte d’empatia, sens dubte hi era present.  

divendres, 27 de juny de 2014

l’íntegre antisistema

No és gens fàcil ser antisistema quan un cop immersa dins del sistema veus que et procura comoditats i que tu, l’ús que fas de les gandules són de plaer i no de necessitat com la dels camps de refugiats que coneixes a través de les notícies i no acabes d’entendre (perquè defuges profunditzar) com és què uns estem bé i d’altres no.
Tanmateix així, aquelles persones que sí que profunditzen (potser com el xicot de la foto que prefereix la incomoditat del terra a la comoditat del sistema) ens poden fins i tot arribar a espantar quan cremen containers o trenquen vidres de prestigioses entitats bancàries o empastifen i destrossen polits aparadors de multinacionals de l’automòbil o de la moda, tapant-se el rostre amb un mocador o passamuntanyes per por de ser reconeguts i acabar en un calabós per haver anat contra les cuirassades forces de l’ordre que, també, duen tapada la cara no sigui que, un cop de vestits de paisà, algú  pogués reconèixer un, i fer-li un lleig recriminant la seva condició de sicari a càrrec dels que ofeguen i exterminen els pobles de la terra en nom de l'economia de mercat, que per alguns  pot sonar tan bé i que ens posa tantes comoditats a l’abast.

dijous, 26 de juny de 2014

discerniment

Potser, la immensitat del mar dins els ulls de la criatura. Potser, la immensitat de la mar i també la incertesa de l’horitzó, dins els ulls de l’adult; només, amb tota seguretat, darrere el visor de la càmera, una simple mirada amb intenció de, tal com deia Henry Cartier Bresson, “captar l’instant i la seva eternitat.”

dimecres, 25 de juny de 2014

el felí

A trenc d’alba res passa inadvertit al moix que, ara cap a un cantó del mur, observa expectant el trànsit de cànids tirant de la persona que els treuen a passejar i ara, cap a l’altre cantó, els vols rasos d’ocells que fan cridòria entremig del brancam dels suposats arbres del jardí interior. L’animal, segur que anirà de bòlit fins a l’alçada de sol que  consideri oportuna per, més tard, desaparèixer i endormiscar-se al racó de més frescor de la casa esperant la propera nit tot somiant i acumulant les energies que fan honor a la seva condició felina d’alerta i caça nocturna de, paneres, ratolins, sargantanes..., fins a la propera albada que potser si té sort i per desgràcia d’algun incaut pardalet nier, aquest li acabi entre les urpes i boca; no té gens ni mica de fam, solament és aquell incontrolable instint depredador.

dimarts, 24 de juny de 2014

solstici d’estiu

De matinada el llaüt solca les tranquil•les aigües del port, el so monòton del motor i el personal registre de veu de les persones que l’ocupen, omplen l’acústica de l’humit espai obert. No criden, conversen en veu forta per mitigar el suau prr, prr, prr, del motor. El dia d’avui és un dissabte, el primer de l’estiu, ja és temps de recuperar el plaer de navegar, el salabre està visible i ben a mà, no se sap mai, provaran sort però sobretot xerraran i gaudiran i així quan l’envelliment limiti festives sortides a la mar, allò, sense recança, emmagatzemat a la memòria, de segur que els farà costat per d’alguna manera o altre seguir navegant. 

dilluns, 23 de juny de 2014

els primers i els darrers de Sant Joan a Ciutadella

Avui, dissabte de Sant Joan, muntat damunt d’un ase (que algunes persones interpreten com el plebeu dels equins) el flabioler, representació popular del modest pregoner (correu de transmissió entre l’autoritat institucional i el vilatge) obre la comitiva, el segueix el caixer fadrí, l’esperança, un cop deixi de ser-ho, de la continuïtat de sagues familiars ja siguin dels amos i senyors o dels pagesos.
Enguany també a Ciutadella de Menorca, es Caixer Senyor (de noble família local), i es Caixer capellà o sa Capellana (clergue natural o resident a la ciutat) tancaran la colcada vigilant que cap component s’aparti de fer el paper que li correspon dins el rang social de caixers pagesos o senyors i, enguany també, a Ciutadella, ni al davant ni al costat ni darrere seu no hi cavalcarà cap dona.
Paradoxes de la vida, avui els dos poders fàctics reafirmen, allà on tenen competència, església i societat, l’ancestral patriarcat de vegades entrevist però en aquesta ocasió ben visible, i així no puc estar-me’n de dir el que molta més gent també pensa d’aquelles dones còmplices o submises que els hi toleren o riuen les gracietes doncs, són tan o més culpables dels que en la nostra cultura entrada ja en el segle XXI, segueixen perpetuant les desigualtats de gènere.

diumenge, 22 de juny de 2014

joquer


Al rei felip VI:

-Ets l’hereu de tirans i dictadors,

i la corona que no duus al cap perquè ja no s’estila i et ve gran,

obrarà com una espasa de Dàmocles damunt la teva consciencia.

Un consell: PLEGA!, sigues llest, honest i humà.

dissabte, 21 de juny de 2014

barraquisme (24 de 36)

Un cop trencat el gel ja eren elles, les criatures, les que s’apropaven davant l’objectiu de la càmera i així, en aquesta i les properes sis  imatges, les persones que apareixen fotografiades em deien com i amb qui volien sortir, per la qual cosa la meva afició, de bon grat, es va limitar a obeir allò que em demanaren.

tot a punt

Any rere any augmenta el nombre d’assistents a les festes de Sant Joan, així ens ho fa saber l’únic diari que s’edita a l’illa i que gairebé un parell de setmanes abans dedica una o més columnes, articles o pàgines senceres dia rere dia informant de tot plegat, la qual cosa estimula una suposada normalitat social i engresca els ànims de la temporada turística com dient-nos que tot són flors i violes i que no cal aprofundir massa en aquelles problemàtiques que posen en qüestió el “bon govern” que patim a les balears.
Tot s’ha de dir però que, de tant en tant, també hi ha alguna notícia u opinió on d’alguna manera veus que la persona que la firma toca de peus a terra o posa el dit a la nafra que se suposa tenen aquelles persones que governen institucions amb trets dictatorials però, malauradament, quan les llegeixes, el seguit de notícies frívoles del “mai passa res” i “som els millors”, ja t’ha amargat l’estona i ganes de repassar la monogràfica premsa local.
I així, per terra mar i aire aniran arribant a Ciutadella allaus d’adolescents, joves i no tan joves. Per terra, en transport privat compartit o públic reforçat de serveis, acudiran els dels altres pobles de l’illa embogits donant la benvinguda al primer jaleo estrena dels que durant l’estiu i la tardor recorreran els pobles i, per altra banda les companyies aèries i marítimes que operen a l’illa ja han reforçat els efectius perquè des de Mallorca, València i Barcelona, no parin d’arribar passatgers, i també es donarà el cas d'un “overbooking” de velers al port -abarloats de babord, estribord, popa i proa- de totes les nacionalitats que romandran els dies de festa units pels carrers i places de la ciutat en una perfecta catarsi oclusiva, això sí, de la problemàtica dels atacs a la cultura i foment de les desigualtats socials provinents del cap i ministres del govern balear.

dijous, 19 de juny de 2014

carret multi usos

Un cop acceptat el còmode ús del carret de la compra, s’ha de reconèixer l’encert de qui el va inventar i dissenyar per alleugerir el pes, a plom, de l’emblemàtic cistell ple de viandes que, majoritàriament, encara la dona se’n carrega de traginar del mercat o supermercat fins a casa. Aquest estri de transport també de vegades serveix de precaminador de seguretat (aquest suport que tard o d’ora molta gent potser també haurem de menester) i fins i tot de vegades, tal qual veiem en la imatge, també fa de cotxet per transportar una estona l’animal de companyia que s’ho passa d’allò més bé quan, en tenir també certa edat, ja no està per gaires caminades.
PD. Indignada per l’abús d’autoritat i feblesa dels qui en teoria defensen el poble, avui em sumo al dret de rebequeria que encara podem expressar públicament.

dimecres, 18 de juny de 2014

realisme màgic

René Magritte ja ens va alliçonar amb el quadre on hi ha una pipa dient-nos: “ceci n’est pas una pipe”, així doncs veient el relleu de la barrera d’ullastre que està damunt la paret de marès d’una casa a peu del camí, ja sabem que  tampoc és una porta..., amb la pipa de Magritte no s’hi podia fumar i aquí no s’accedeix enlloc. 

És d’agrair l’enginy d’ambdós artistes, el primer per recurrent i el segon perquè quan fas un tom pels camins dels Verges de Sant Joan de Maó, la visió d’aquest singular mural  sempre és motiu de comentari si vas acompanyada o d’activar el cervell, en allò que diuen “realisme màgic”, si vas en solitari.

dimarts, 17 de juny de 2014

jaume sastre

Abatut i segurament enrabiat amb si mateix un home, després de 40 dies, ha deixat de fer una vaga de fam. Abatut, per la feblesa de forces i, enrabiat amb si mateix, pensant segurament que no ha pogut aconseguir allò que ell volia, i aquí s’hauria de recordar la frase de Mahatma Gandhi: La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.
Això d’emmalaltir per voluntat pròpia, requereix dosis de control mental perquè no t’afecti el patiment dels que estimant-te estan a prop teu i així cedeixes a les veus que et demanen veure’t fort per continuar junts el dia a dia de lluita ja sigui fora o a dins del període escolar.

La lliçó de Jaume Sastre: El seu singular exemple de lluita contra les injustícies, només té cabuda en persones d’envejable força de voluntat -ell o ha estat i això l’honora- perquè ens fan fer un examen de consciència quan pensem si nosaltres mateix no actuem frívolament si, quan reivindiquem qüestions de manera massa prudent i amb pors d’arriscar-nos, no estem preferint perdre dignitat a materialitat.

La  vaga de Jaume Sastre: També ha estat alliçonadora, tal qual l’opinió expressada per moltes persones en el seu bloc, bloc, doncs sens dubte ha fet i farà molt de mal a la persona del Sr.? Bauzá que ha quedat com l’emperador del conte Hans Cristian Andersen, despullat davant la ciutadania, ja que, en aquests 40 dies, ha quedat palès que cada vegada més se’l veu i veurà com un mediocre polític sense un bri de sensibilitat ni d’argument personal que li serveixin per defensar gairebé res i molt menys aquest TIL que, com un dictador de pacotilla, va atrevir-se a imposar sense consensuar-ho democràticament amb mestres, mares i pares.

dilluns, 16 de juny de 2014

època talaiòtica

Ja sigui per ignorància, per necessitat de cultivar la terra o, en el pitjor dels casos per edificar segones residencies o apartaments assentaments turístics, al llarg dels anys part del llegat megalític dels talaiòtics a l’illa ha desaparegut. 
Els mil•lenaris assentaments o llocs de culte construïts amb enormes pedres i l’enginy dels antics pobladors, civilitzacions posteriors els hem (amb bona i mala fe) encarregat de malmetre’ls i, com que reduir a pedruscall les enormes pedres que utilitzaven per  organitzar-se com a poble és un treball feixuc, algunes d’elles, en segons quins indrets, apareixen camuflades en trams de paret seca. Menorca però, no es pot queixar doncs és l’illa mediterrània amb més patrimoni talaiòtic conservat, catalogat i en molt bona mesura ben cuidat. Tant de bo aquesta perseverança es mantingui i així, encara que només sigui per defensar el polit recorregut de la carretera general, ara toca lluitar contra la barbàrie de les destrosses que, en algun tram amb les inexplicables (necessàries en diuen “ells”) impúdiques rotondes, ja tenen programat de fer.

diumenge, 15 de juny de 2014

joquer (as de la màniga)

               Miquel Bauçà,  Certitus immediates

A América ho fan...,
que els polítics es retirin
i hi tornin –Aquí no
som tan rics. És impossible.

Einstein ha fet molt de mal:
ha fet creure a molts bastaixos,
potser a tots, de tot el món,
que eren curts irremeiables.
Decebuts, s’han lliurat al 
vandalisme més salvatge.

Insisteix a voler dir,
el cabró, que la Història
repeteix aquells patrons
que va disposar l’Altíssim.
És damnatge, car sabem
com canvia una medusa.

Oh, com belen les ovelles
als prats llunys, a la tardor...!
Em desvetllen la ferida
del pecat que he comés
percaçant la fada blanca.

Una acàcia:el bé absolut.
Existeixen per no veure
la lletjor sense cap terme
dels baladres. Són pertot
per fer dany al poble simple.


divendres, 13 de juny de 2014

barraquisme (23 de 36)

Amunt i avall, algunes criatures traginaven des d'una pila a vés a saber on, fustes, canyes, rodes, ja fora per jugar o per ajudar als majors o en el millor dels casos, per les dues coses, doncs d’antic ens ve allò de què jugant és com millor s’aprèn.

visible fons marí

Les diàfanes aigües del port eren espectaculars i per això, el matiner pescador tampoc podia estar-se’n  de contemplar pacientment el moviment del petit banc de peixos que tenia a tocar dels dits donant voltes a l’ham que, en ser engolit per la mossegada d’algun  incaut,  sacsejarà la canya acabant essent un dels  àpats del dia...,  ja ho diu el refranyer: No és pas l'home, ni és la canya; és l'esquer que al peix enganya.

dijous, 12 de juny de 2014

xerinola de pardals

A la casa mig deshabitada, un bon dia, la piuladissa convertí els vells porticons tancats en un escenari ple de vida i energia, senyal inequívoca de deixar enrere el bon temps de pluges per donar pas a la cada vegada més escurçada  primavera i preludi, tal vegada, d’allò que aviat seran onades de calor, incendis, sequeres... Les sonores i joioses piulades que t’embadoquen, provenen dels okupes o rellogats alats que fan la breu estada en llocs erms i per tant segurs fins que els més menuts, un cop superada la por o la vergonya, alcin el vol.

dimecres, 11 de juny de 2014

repapiejant

La boira s’anà esvaint a poc a poc deixant visible l’espai urbà i marítim, les gotes de rosada damunt dels cotxes feien saber l’alt grau d’humitat ambiental i alhora, genolls, espatlles o dits adolorits, també fan saber que el procés reumàtic no s'atura i tems les primeres hores del dia, però un cop el jorn s’assolella, l’optimisme apareix i com que amb algun remei, casolà o no, acompanyat d’una minsa activitat física, plantes cara a la decadència per poder burinar només sigui per sentir-te útil -que ja és prou - sense emprenyar gaire els que estan a prop, ja no t'amoïnes gaire.
Ah!, i per minimitzar també el possible progressiu estat anímic de baixa estima causat pel corporal declivi, es pot fer cas de la teoria que parla d’aquell iogurt caducat de la nevera que els experts asseguren que segueix sent igual de nutritiu.

dimarts, 10 de juny de 2014

contrastos

Els uns llauren, sembren, reguen, recol•lecten i donen aliment al bestiar que crien i que proporciona una important font nutritiva de luxe, és a dir de km 0. Són els pagesos que, a més a més d’abastir a la població, conserven el paisatge i el medi ambient, això no té preu! L’ofici de ramader és feixuc i pel que sembla, també poc remunerat; sense cap dubte, ells formen part d’aquesta economia social i solidaria que també voldríem veure reflectida en altres sectors.
Els altres naveguen o fan regates per mar i oceans a la recerca de trofeus i publicitat per consolidar lucratius negocis que els permet lliures moviments de capital ja siguin de fiscalitat legal o paradisíaca. Sovint omplen el litoral de ciment per engrandir ports i de pantalans on amarrar sòlides luxoses naus, i del seu pas, només un sector reduït de la població se’n beneficia. L’ofici de magnat empresari  és, a més a més de lúdic, sectorialment enriquidor. Ells formen part d’aquesta insolidària economia social que tant voldríem veure no només llunyana sinó també eradicada. 

dilluns, 9 de juny de 2014

llegums i transicions

Sovint, la sensació que t’has fet gran et cau al damunt quan et trobes en mig de les prestatgeries dels llegums repletes d’envasos de vidre, llauna o bosses de plàstic i saps que tu véns d’un món on aquests productes  els compraves a granel en aquell graner  de portes obertes del barri, una botiga plena d'enormes sacs de tela de cotó o de jute que contenien patates, cereals, llegums, fruits secs despatxats dins d’una paperina de paper color marró que la tancaven habilidosament doblegada sense  menester cap precinte engomat per evitar que el producte s’escampés pel cistell.
Eren temps de l’enorme retrat del “caudillo”amb pelut capot a les espatlles ben visible al vestíbul de l’escola i silencis a casa pels exiliats germans o amics dels pares. 
Quaranta anys més tard, mentre els graners desapareixien cedint el pas a les cadenes de supermercats, els successors del de l'estola peluda ens van vendre allò que anomenaren LATRANSICION dins d’un “tetrapac”, que contenia LACONSTITUCIONYLACORONA envasades al buit, com els productes de consum de les grans cadenes,  com  garantia per assegurar-ne la conservació fins al dia d'avui,  i ara, els mateixos successors del de la capa “estolada” de pell d’animal, repartits en l’omnipresent bipartit i agermanats, fan a corre-cuita les mil i una combinacions per servir ja congelada -perquè duri més -una altra transició, vergonyosa i humiliant almenys per alguns incapaços (tant de bo m'equivoqui) d’organitzar una contundent protesta reivindicativa tipus acampada 15M a les principals ciutats o, perquè no, organitzar una contundent cadena  humana tricolor que recorri la pell de brau.
Com a poble, Catalunya ja està fent els deures de desempallegar-se del malson colonialista de borbons i dictadors i cada vegada a més gent d'edat ens cau aquella bena als ulls que els més joves ja no es deixen imposar. La cadena humana la tenim feta i de tornar-hi segur que hauríem d’obrir menys els braços per omplir el territori però..., tant de bo no ens entabanin més i, tant de bo, aviat puguem fer palès allò de què com a veïns ens podem avenir i estimar més.

diumenge, 8 de juny de 2014

joquer

Abdicant  juancarlos1

El fill serà el VIfelip que ens amargarà l’existència

I així ens les van fotent

Oh!, a tots no, els monàrquics xalaran...

Uns i altres amb genètica  tirana- imperialista  col•laborant i vivint a costa de la resta que, aquells que puguin viure com a mínim 30 o 40 anys, molt em tem, seguiran o seguirem el temps que ens quedi, mesells i foten pena.

dissabte, 7 de juny de 2014

barraquisme (22 de 36)

Abans fotografiar no era com avui en dia. Abans sabies que dur a revelar aquell carret de 36 exposicions que ja tenia un cost, les fotos que sortien tenien també un preu. Abans l’afició et costava doblers i, com que una bona o mala presa d’imatge te l’avies d’empassar, només feies una toma, però, de tant en tant, t’asseguraves una segona per no decebre ningú i això seria el que devia passar amb aquesta d’avui al bloc que, atenent la bona disposició dels protagonistes, m’asseguraria un altre foto girant la modesta Kodak retinette IA, emulant el gest dels professionals amb les seves súper -càmeres que, traient i posant tot tipus de lents, objectius i flaixos, feien els reportatges.
Amb tot aquest “rotllo” d’explicació, només vull justificar que la foto  barraquisme (12 de 36) penjada al bloc el 29 de març, va ser feta amb pocs moments de diferència de la d’avui.

divendres, 6 de juny de 2014

protocols (2)

Amb una mica més de detall, no puc estar-me de enregistrar el polit dibuix representatiu de la comitiva de caixers i cavallers de la diada de Sant Joan a Ciutadella,   fet en el mur del “molí des cavallitos”: “Sabem que per aquest carrer hi passen els cavalls per anar a Sant Joan de missa i és en aquest lloc on, el vespre quan tornen, es dóna als caixers i cavallers una canya verda que servirà com a entrada a la beguda que es fa a cal caixer senyor.
 Segur que ara cada vegada que passem per aquest carrer ens hi fixarem més!!!”
I si us apeteix llegir més dels protocols de les ja gairebé mundialment famoses COLCADES menorquines, aquí teniu l’enllaç.

dijous, 5 de juny de 2014

protocols (1)

En mig de la pesada insistència informativa sobre les bondats i gestes patriòtiques de l’abdicant i de les que se suposen seran també les del ja en capella proper rei Felipe VI (lloat ara per alguns d’aquells altres “felipe” de l‘antic Frente de Liberación Popular) i de les mesures protocol•làries que a corre-cuita s’estan duent pel dia de la coronació, l’únic diari local de l’illa també ens posa al dia dels primers actes protocol·laris per inscriure els cavallers a la qualcada de la diada de Sant Joan a Ciutadella de Menorca.

Entre una i altre noticia poques variants hi haurà, el nou monarca, si no ho fa igual de malament (que ja és dir) empitjorarà el futur dels que ell ja considera  ciutadania súbdita dels borbons, temps al temps i tant de bo m’equivoqui i, pel que fa als sants Joaners actes protocolaris, de ben segur que la dona continuarà marginada no només de la comitiva sinó també de formar part de la resta de caixers que en la celebració dels “jaleos” ompliran de sana bogeria i malaltís abús de “ginet” o “pomades” la plaça des Born i carrers de Ciutadella.

dimecres, 4 de juny de 2014

classisme urbà

La sempiternal societat classista ara més que mai, està agafant força protagonisme a les ciutats, per un cantó, avingudes centrals comercials –dir-ne bulevards a molts els agrada més- omplen els baixos o l’edifici complet amb articles de firmes de renom que l’aconsegueixen senzillament perquè acostumen a invertir més doblers en la promoció que en el valor del producte, són les que ofereixen mercaderia de consum als més poderosos en diners i vanitats i, per altra banda, en punts estratègics però no tan “bulevarescos”, apareixen també baixos i d’alts d’edificis oferint el mateix, però de segona mà o d’imitació camuflada, per als d’economia modesta o inexistent que, paradoxalment, també pateixen, patim, de vanitat..., què hi farem!?, al cap i a la fi és el triomf de la societat de consum, car o barat, prescindible o no, que no ens passi pel cap deixar de comprar.

dimarts, 3 de juny de 2014

forts vents

Ahir a les places dels principals ajuntaments de les ciutats de l’estat espanyol, manifestacions pro república varen ser la tònica. El detonant va ser que els 40 anys de post franquisme encapçalats per un monarca amb cervell de cartó pedra que els poders fàctics bellugaven, i belluguen!, com una titella, ahir li varen fer dir que abdiqués.
Des d'ahir també, el procés d’independència engegat a Catalunya, té la possibilitat de reafirmar-se un xic més i de ser així, la possibilitat de veure i desitjar que, un cop veïns, els espanyols se’n puguin sortir també en aconseguir restituir la república que els alliberi del, mai millor dit, jou i fletxes sota els que tots plegats hem estat captius des del final de la gerra civil.
Tot plegat però fa por. Els que mouen els fils - dintre i fora de l’estat espanyol- segur que tenen el guió ben estructurat i aquesta sobtada abdicació només és el primer acte previst que, a arran dels resultats de les eleccions europees, ara surt d’urgència.
La comèdia en tres actes.
1er. acte:L'abdicació.
Acte 2on: Canvi dinàstic aprovat al parlament. Ara el bipartidisme encara està viu i a “trancas y barrancas” manté la insultant prepotència de votar a favor de la infrangible unitat de les restes del seu caspós imperi.
Acte 3er: El “marró” d’una possible tercera república se’l menjarà l’hereu? O..., “atado i bien atado” tot quedarà en mans de la jove i no tan jove generació emergent amb “coleta” o sense.
Veu en of al final pels nostàlgics republicans: Amos Oz, escriptor israelià té una genial frase que ens pot ajudar “L’ÚNICA MANERA QUE UN SOMNI ES MANTINGUI INTACTE ÉS NO FER-LO REALITAT”

dilluns, 2 de juny de 2014

regalia?


Són edificacions dins del parc natural de s’Albufera des Grau, algunes mig enderrocades i altres dempeus potser herència  d’aquell “luxós” projecte d’urbanització denominat Shangri-là, que uns quants vius especuladors del medi ambient volien dur a terme i que en el seu temps va representar la  raonada i contundent protesta d’ecologistes de l’illa amb la col•laboració d’algun que altri foraster com el “mediàtic” Fèlix Rodríguez de la Fuente.
Per sort i gràcies a la pressió dels moviments moviments socials
el projecte als espavilats se’ls en va anar en orris i la reivindicació d’alguns desaprensius propietaris dels mig en construcció o acabats xalets que tenien coll avall aconseguir legalitzar, l’argumentaven amb la prepotència característica d’ acaparadors de recursos naturals –i més coses-  arribant a dir en català i castellà: -total, por un mes de vacances, quin mal podem fer?
Encara queda alguna construcció en peu i el més trist és que  alguna està habitada una setmana, un més o tot l’any, les seves raons o privilegis tindran..., són d’aquelles qüestions que no les acabes d’entendre però et passa pel cap que potser vas errada en mal pensar allò de què, una vegada més, les “influencies” amb l’administració haurien estat la causa d’allargament de litigis i que, en realitat, com que no tens cap dèria d’haver de sortir de l’illa per esbargir-te, ignores que uns pocs xalets encabits dins l’as a la màniga d’un “pla especial” formen aquell conjunt legal harmònic i necessari integrat en  tots els parcs naturals del món i per tant, el de s’Albufera des Grau, no havia de ser l’excepció.

diumenge, 1 de juny de 2014

joquer

Aus de Menorca i, gràcies ViquipèdiA!

Agró blanc.  Al mes de març migra cap a territoris septentrionals a fi de fer-hi la cria i a començaments de l'hivern retorna als territoris meridionals tan bon punt les cries siguin capaces de volar.

Esplugabous. Aquest no emigra ja li està bé el lloc de naixença. L'alimentació depèn de l'hàbitat. En zones humides s'alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus els coleòpters, ortòpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta. També menja paràsits, com ara paparres o puces de les vaques i/o animals als quals segueix a la recerca d'aliments menjant a la vegada insectes que els animals espanten mentre van caminant i pasturant.

Ibis negre. El seu hàbitat natural són les zones humides i càlides principalment litorals. Nidifica en els arbres o els canyissars, formant colònies o junt a agrons, becplaners i corbs marins. La femella pon tres o quatre ous, de color blau-gris, en una posta anual. La incubació dura de tres a quatre setmanes.

Oriol. Cria al centre i sud d'Europa i al nord d'Àfrica, i hiverna al centre i sud d'Àfrica. A Catalunya i el País Valencià és un ocell estival distribuït per tot el territori, excepte al Pirineu per sobre dels 1600 m. A les Balears no hi cria (o només ocasionalment) però hi és un ocell de pas durant la migració.

Upupa epops. “Puput” el seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra. Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil•lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor emigra i cap al nord i centre d'Àfrica, retornant al febrer següent, tot i que als Països Catalans també se'n troba un contingent hivernant que està creixent. Tot i que les seues poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà. També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides.