dimarts, 4 de novembre de 2014

marès en estat de mala maror

Devia ser el confortable habitatge ple de vida d’una família benestant, els temps canvien, el nucli familiar es dispersa i qui sap si, a canvi del terreny que ocupa el casalot situat en una zona alta de la ciutat de Maó, els descendents i hereus ja han fet nous assentaments familiars en urbanitzacions o pisos d’”alto standing”
El patrimoni es reparteix i si els sentiments no han arrelat dins les quatre parets de la casa dels ancestres, la deixes i te’n desfàs darrere l'empara de la famosa frase: és llei de vida!
Ara queden encara vestigis i t’imagines que en els dies d’esplendor de la casa, darrere dels malmesos finestrals o sota l'ara desteulat sostre de la glorieta, quan bufessin de valent els vuit vents de l’illa, i del món! -tal com diu la famosa Jota Marinera que canta Maria del Mar Bonet- donaria seguretat a qui de dins contemplaven la seva força voleiant tota matèria lleugera de pes sacsejant també la que, aferrada, és vincladissa, tor esperant la calma, bonança que contràriament a la de la cançó, després de la mala maror de l’abandonament, mai arribarà al casalot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada