diumenge, 30 de novembre de 2014

joquer


Ahir, el president de l’estat espanyol va estar unes hores a Catalunya, li devia passar pel cap, “lo bueno, si breve, dos veces bueno”, fin de la cita.

En el discurs que va deixar anar, va treure pit i acontentà l’audiència enderiada amb el seu nacionalisme dient tot allò que’ls agrada escoltar (els nacionalistes siguin del caire que siguin, ja tenen això vers els seus líders)

Indivisió de l’Espanya! (resumint amb fermesa), aquesta grande i libre que creuen algun dia van posseir sencera...,

Ora pro nobis, devien pensar els fidels després d’escoltar cada frase del seu actual cabdill por la gràcia de Dios, salvador de la pàtria.

Un espectacle patètic. ¿On eren ahir (quan la plana major fugaçment els va visitar) els quatre milions de catalans que somien els són adictes?..., ¿on eren els 50.000, cent mil o la quantitat que vulguin dir que acudeixen quan l’esPPerpentic partit, a través de la Camacho, els convoca a manifestar-se?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada