dissabte (9) d’en carner

EL CARGOL (Josep Carner)

—Tinc banyes que no fereixen,

menjo tant de verd com puc

i, com una joia viva,

porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes

i peus feixucs o ferrats

que sabrien esclafar-me

damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures

que a la voreta o de lluny

canten un: «Cargol, treu banya!»

mig em moro de poruc.