dissabte, 29 de novembre de 2014

dissabte (9) d’en carner

EL CARGOL (Josep Carner)

—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada