dijous, 6 de novembre del 2014

casos particulars

Per un imperatiu legal a les normes de la generalitat, les persones nascudes a Catalunya però residents a l'estat espanyol no podem exercir el dret a votar. Tot i que comprenc la lògica de tal decisió, personalment sap greu que no s’hagi trobat una mena d’annex lícit per poder fer-ho, si més no, com a dada estadística, ja que, degudament identificada la nostra identitat, podríem emetre el vot per correu o dipositar-lo dins d’una urna instal•lada en la seu d’algun demòcrata partit que s’oferís, o del cassal català o fins i tot, cercar un domicili que provisionalment actues com la mena d'ambaixada representativa que, donada la importància del procés, bé mereixeria funciones arribat el ja històric, dins els annals de Catalunya, dia 9N del 2014.

En el meu cas, el lloc de residència fora de Catalunya és el territori de ses illes tan proper en la distància com en la llengua, on suposo que deu haver gent catalana dolguda, en major o menor mesura, per aquesta limitació del dret a decidir i aquí, les independentistes, tal com passa al principat, potser proporcionalment patim més la prohibició (provingui d’on provingui), ja que, les ganes de fugir del jou dels governants espanyols és l'anhel, sovint heretat tàcitament d’antics avantpassats que si poguessin aixecar el cap, se sentirien orgullosos de veure l’actual contundent floració de les llavors que ells, sabedors de la realitat de l’esclavitud a empentes i rodolons, com podien, anaven sembrant.
Ah!, GRÀCIES EUSKAL HERRIA!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada