dijous, 16 d’octubre del 2014

son sagrat

Ja fa uns quants anys, una albada de primavera d’esbarjo amb la cussa copsem que, damunt l’enorme pedra horitzontal de la Taula, i al costat d'una motxilla hi havia algú dormint dins d’un sac, era un xicot que, en veure'ns s’incorpora i prest plegant-lo amb intenció de baixar; ja més a prop, des de sota i sense amagar-me'n d'una certa mala llet li vaig preguntar: -no creus que t’has passat?, i ell només va respondre’m, en català també: -sí, és possible, perdó -. Davant l’evidència no ens vam dir res més i cadascú va seguir la seva trajectòria.
Al cap de poc d’aquest fet, i com ja se sap que endreçant prestatges dedicats a la lectura t’atures a fullejar pàgines obertes a l’atzar, rellegint un d'aquells llibres de poesia de l’Escorpí, el de Safo, vaig trobar quelcom que em va fer pensar en el fet del Talatí, i encara que tard, vaig aprendre que davant d'un fet que no m'agrada, la pregunta correcta (amb mala llet o sense), sempre ha de ser: -això, perquè ho fas?..., si més no, ara és el que li preguntaria al xicot que havia passat la nit damunt la taula si pogués tornar enrere en el temps, ja que tal vegada, ell, més savi, devia tenir els seus motius per dormir al ras damunt d’aquesta mena de temple dels talaiòtics.
Text motiu del “pentimento”
Notes a la versió de Safo  2. Una altra oda a Afrodita, la segona estrofa té una al•lusió a una pràctica concreta dels grecs, l’anomenat “son sagrat”. Els grecs de l’època de Safo, i àdhuc els posteriors, creien efectivament que dormir en el temple de determinats déus tenia virtut curativa per a determinats mals; la suau remor de les fulles, mogudes pel vent, dels arbres que rodejaven el temple produiria, segons Safo, un efecte que no arribem a endevinar.

El poema:

Vine’m aquí, de creta a aquest temple / sant, on hi ha el teu gentil recinte, / un pomerar, i altars on l’encens foguen / i en surt fumera.

Alguna glaçada entre els troncs va fent fressa / dels pomers, i, l’indret, l’ombregen roses / tot ell, sencer; aquí fan condormir-nos / trèmules fulles.

Florí la prada amb flors de primavera, / hi pasturen cavalls, i una aura dolça / alena…

Aquí tu pren les ínfules, oh Cipris, / i delicadament, en daurats veires, / aquest nèctar adolla’ns, que mesclarem / junt amb tes festes. (2)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada