divendres, 31 d’octubre del 2014

resistents (14)

De nom Dositeo i nascut a Galícia, fa poc més de 40 anys que va venir a l’illa comercialitzant aparells de ràdio i màquines d’escriure i de cosir. Ara té un valuós arsenal de tot plegat afegint-hi vells televisors en blanc i negre que diu té desats al soterrani, i grans coneixements per assessorar de qualsevol tipus de problema 
d’aquests aparells. Ara pot sortir de la rebotiga i fer-la petar o rebre les visites de familiars i nets que assegura seran els futurs tècnics del negoci. En Dositeo recorda els antics apotecaris, uns gaudien persones amb fórmules i ungüents i ell feia el mateix amb els electrodomèstics que empraven.
D’una emblemàtica botiga al carrer Nou de Maó, a la plaça Bastió. Els anys 60 i 70 devia ser un negoci prou rendible quan en totes les cases hi havia aquell espai que ocupava la màquina de cosir que, amb el moviment dels peus damunt la sòlida reixa de ferro, accionava les dues rodes engalzades amb una corda que feia anar amunt i avall l’agulla que disparava puntades cosidores de roba. Més tard, l’aplicació d’un petit motor elèctric accionat per un pedal, va alleujar el cansament de cames i mals d’esquena d’aquells milers de dones que en la nostra recent història patiren la guerra civil i, de les gairebé dues generacions nascudes en la postguerra que veien, en l’ofici de modista, com sortir-se’n una mica de la misèria. 
La màquina de cosir de principis de segle XX, era una sòlida peça de ferro subjectada a una tauleta rectangular de fusta amb peus també de ferro forjat artísticament i amb petits calaixos que contenien les agulles de recanvi, carrets metàl•lics i sedalines de colors que s’havien de menester perquè tot funciones correctament sense oblidar el petit bidó d’obertura punxeguda que duia l’oli per lubricar, de tant en tant, els petits forats estratègicament situats en la màquina pel seu bon funcionament. Ara, gairebé trobem alguna taula suportant testos amb cactus o flors decorant algun racó de la galeria i, pel que fa la màquina, pot formar part del museu local d’antics oficis o, alguna peça degudament restaurada que asseguren té sortida als països africans on les dones, com les nostres avantpassades, també s’organitzen en l'art de la modisteria per sortir-se’n de la dissort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada