dilluns, 27 d’octubre de 2014

patrimoni d’infància

El brocanter esposa per terra la cosa antiga i en desús que algú s’hi ha llevat del damunt conscient que el temps passa i la crisi s’aguditza i, qui ho sap?, si desfent-se de velles sentimentals andròmines, no soluciona per un dia, dos o tres, la precària economia que ens envolta. Per la seva banda, el venedor de vell, pensa que la fibra sentimental d’un record o la mania de col•leccionar d’alguna persona, farà decidir la seva compra.
Una màquina de cosir de joguina, uns TBOs de riure, discos de contes infantils i un sobri paraigua de criatura, acusen la procedència d’aquells records d’infància desats acuradament durant anys; pel que s’observa del paraigua, delata també que el van confeccionar en alguna fàbrica de la península doncs, avala la sòlida duració en el temps lluny de l’obsolescència programada dels d’avui que, amb deu o, amb sort vint obertures per aixoplugar-se a sota, ja fan figa.... Ai!, el temps passat sempre envejat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada