dimecres, 22 d’octubre de 2014

el rescat

Dins d’un atrotinat calaix de fusta, hi ha: un oliós setrill amb restes d’oli assecat al cul, una cassoleta de fang mig esberlada de 20 cm de diàmetre, trossos de roba de draps de cuina i tres groguenques antigues fotografies de l’interior del taller d’un mestre d’aixa.
La història és fàcil d’imaginar: Dins d’una vella casa d’un modernitzat poble de tradició marinera, una persona anciana mor o passa a dependre ja del geriàtric i, amb les preses per buidar la casa, alguna altra persona descarta tot allò que no té l’immediat valor sentimental o material, en fa un munt, i el contenidor del punt verd que fa pocs anys hi havia als afores d'es Castell, va servir-li per abocar-ho.
Les fotos, les he penjat aquí (dues al final. L’antic gros setrill de vidre, un cop net i desinfectat l’ampli tap de suro dins d’un recipient amb lleixiu, ara s’utilitza a casa per contenir l’oli de “qualitat” per untar pa amb tomàquet o per amanir. L’esquerdada cassoleta, és on la cussa i la moixa prenen les quatre llepades de llet del matí. Les tres fotografies, desades amb les personals dins d’un sobre amb una còpia d’aquest escrit, per deixar constància de la procedència i sobretot, per dignificar la persona o persones que un inconscient o voluntari oblit, va desnonar-los útils pertinences quotidianes i records.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada