Qui coneix Menorca sap que poden comptar-se per desenes els estrets camins rurals de paret seca que conformen la xarxa de comunicació entre els llocs del municipi de cada poble o dels indrets dignes de freqüentar per una raó o altre. Acostumen a ser camins angosts i de pronunciats revolts on és difícil que vehicles de quatre rodes disposin de la suficient amplària per creuar-se o avançar-se i així, quan això succeeix, un innat codi ètic fa que el cotxu més proper al tros eixamplat del camí s’esperi, o bé reculi fins a ell, deixant passar el que ve de cara que agraeix la maniobra amb una cordial salutació i, si es troben amb un tractor, també o tenen clar, van darrere el seu pausat i monòton pas sense cap neguit de pressa o en el cas d'encreuament, és el vehicle més lleuger el que recula el tros que faci falta, a fi i efecte de no entorpir la feina i temps de l’esforçat ramader que està contribuint a fer que, a s’illa, no es perdi l’essència i valor que representa tenir durant tot l’any, part de la subsistència que provingui del famós Km 0.
divendres, 26 de setembre del 2014
resistents (13)
Són els del Km.0
Qui coneix Menorca sap que poden comptar-se per desenes els estrets camins rurals de paret seca que conformen la xarxa de comunicació entre els llocs del municipi de cada poble o dels indrets dignes de freqüentar per una raó o altre. Acostumen a ser camins angosts i de pronunciats revolts on és difícil que vehicles de quatre rodes disposin de la suficient amplària per creuar-se o avançar-se i així, quan això succeeix, un innat codi ètic fa que el cotxu més proper al tros eixamplat del camí s’esperi, o bé reculi fins a ell, deixant passar el que ve de cara que agraeix la maniobra amb una cordial salutació i, si es troben amb un tractor, també o tenen clar, van darrere el seu pausat i monòton pas sense cap neguit de pressa o en el cas d'encreuament, és el vehicle més lleuger el que recula el tros que faci falta, a fi i efecte de no entorpir la feina i temps de l’esforçat ramader que està contribuint a fer que, a s’illa, no es perdi l’essència i valor que representa tenir durant tot l’any, part de la subsistència que provingui del famós Km 0.
Qui coneix Menorca sap que poden comptar-se per desenes els estrets camins rurals de paret seca que conformen la xarxa de comunicació entre els llocs del municipi de cada poble o dels indrets dignes de freqüentar per una raó o altre. Acostumen a ser camins angosts i de pronunciats revolts on és difícil que vehicles de quatre rodes disposin de la suficient amplària per creuar-se o avançar-se i així, quan això succeeix, un innat codi ètic fa que el cotxu més proper al tros eixamplat del camí s’esperi, o bé reculi fins a ell, deixant passar el que ve de cara que agraeix la maniobra amb una cordial salutació i, si es troben amb un tractor, també o tenen clar, van darrere el seu pausat i monòton pas sense cap neguit de pressa o en el cas d'encreuament, és el vehicle més lleuger el que recula el tros que faci falta, a fi i efecte de no entorpir la feina i temps de l’esforçat ramader que està contribuint a fer que, a s’illa, no es perdi l’essència i valor que representa tenir durant tot l’any, part de la subsistència que provingui del famós Km 0.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada