Són espectaculars, molt espectaculars, massa i tot perquè atrauen un nombrós públic que, àvids i badocs, mirem les acrobàcies aèries fetes pels pilots de la RAF menant els BAE Hawk a reacció que, en temps de pau, poden fer patxoca però en temps de les mai eradicades guerres que salpiquen constantment el planeta, quan ho penses, voldries que desapareguessin, per art de màgia o estavellant-se entre ells, tots els exèrcits i maquinàries bèl•liques.
Enguany, l’excusa ha sigut la celebració dels 10 anys de la constitució de la Fundació Hospital Illa del Rei, hospital que, un bon dia: “L'Associació Amics de l'Illa de l'Hospital vol recuperar l'indret i per això tenen un pressupost de recuperació de 2,5 milions d'Euros. Les obres de recuperació duraran fins a l'any 2011. El general Lluís Alexandre impulsà en setembre de 2004 la creació d'aquesta associació sense cap tipus d'ànim de lucre per recuperar l'esplendor i la seva dignitat”, en algun lloc però figura que foren 3’5 milions..., tant hi fa, perquè quan això va fer-se era una època de vaques grosses amb mamelles plenes de paranys capitalistes per tothom..., i era també l’època del projectat nou hospital públic Mateu Orfila que substituiria l’antic del Monte Toro, emblemàtic edifici amb vista al també emblemàtic port de Maó, centre sanitari ara tancat, deixat i abandonat, esperant una improbable recuperació per l’ús social de la ciutadania o, el final de la més que probable maquinació entre les institucions propietàries i el capital privat per treure-li el suc.
Uns feien via reconstruint l’hospital de l’illa del rei amb fins lúdics, i d’altres –o els mateixos uns- deixaven que s’anessin degradant les instal•lacions de l'hospital públic de la ciutat.
"Cosas veredes amigo Sancho que harán fablar a las piedras" i Menorca, de pedres va sobrada, només cal que algú les escolti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada