la foto i 4 pecats capitals

Captivats sens dubte per la bellesa del port de Maó, els tripulants del CREOULA, vaixell escola de la marina portuguesa, entren de matinada a l'emblemàtic port de la mediterrània, com també ho han anat fent la darrera setmana d’agost, els components de la competició d’alta gama nàutica “XI Copa del Rey Panerai”, així doncs, a les acaballes de l'aparentment tranquil estiu, fins i tot algunes imatges ens poden fer creure que sigui certa la sensació de benestar social.

1 - La luxúria (urbanística). Quan les autoritats locals facin la gara-gara en audiències i sopars als oficials de rang del buc escola i als participants pel trofeu reial, potser aquests ignoraran les intencions dels amfitrions en destrossar, en nom del "seu" progrés, el paisatge interior de l’illa amb el dat i beneit projecte de construcció de les macro rotondes en trams de la carretera general, desconeixent, tal vegada, que el seu paisatge durant tot el vertebrador trajecte de llevant a ponent, és tant o més espectacular que el port natural que els acull i que tant admiren.

2 – L’orgull (d’estatus). Els regatistes soparan amb les autoritats i xerraran de les gestes damunt la mar competint noblement uns amb els altres i els oficials de la marina portuguesa comentaran anècdotes de la instrucció nàutica i, òbviament, ni uns ni altres parlaran de la causa-efecte de les migracions que en constant degoteig omplen de cadàvers el compartit espai mediterrani que ells tant frueixen.

3 – L’avarícia (de l'élite). Diuen que, sobretot els regatistes, deixaran també un munt de doblers a la ciutat, però tothom sap que visitaran restaurants i botigues amb productes delicatessen o d’alta gama que, curiosament com sempre, són una part d’aquells negocis que acostumen a sortir indemnes de les “crisis del capital”.

4 – La ira (perpetuació del sistema). El partit de govern que va sortir guanyador a les darreres eleccions -i el que li va del bracet-, mentre desposseeixen al poble ras i pla, alhora li fa creure amb fals messies o il·luminats de sempre reconvertits a corre-cuita per no perdre pistonada davant els sincers salvadors, que pot estar tranquil, que si les coses no van com cal,  ja falta menys per les pròximes eleccions generals albirant l’arribada d’una renovada democràcia, la utòpica del poble sobirà que deixaran entreveure quan estiguin fent campanya, i  que podrà fer canviar allò que no agrada a la ciutadania, però que, paradoxalment, tothom sap que, amb “ells”, ja mai canviarà.