dimarts, 30 de setembre de 2014

la cara i la creu (1)

Avui la cara i, ni tan sols la resposta del parcial Tribunal Constitucional, suspenent la convocatòria de la consulta del 9-N m’amargarà l’apunt, precisament per això, pel seu sectarisme cap al pensament únic del PPSOE.
A ses illes, la tardor ens allibera del feixuc estiu i dels visitants que omplen platges a vessar en la temporada alta pet gaudir d’ indrets verges on, l’asfalt i el ciment (de moment), tenen vetat d’arribar-hi; turisme però que, tot s’ha de dir, amb mesura i bones maneres, benvingut sigui. I així ara, la població illenca, amb saludable avarícia, pot gaudir de les mateixes platges buides de personal on la mirada i pensament són els que se submergeixen dins la mar impregnant-se dels blaus de l'aigua i blancs d'escuma del trencant de les onades quan el vent de torn bufa de valent o, dels intensos tons blaus verdosencs de tardor o d’hivern si està calmada o sorgeixen les minves.
Aquesta sensació de plaer no és exclusiva de l’arxipèlag balear doncs, posaria les mans al foc que els habitants d’interior o costaner de qualsevol indret peninsular clarament abocat econòmicament al massificat sector turístic de temporada, experimentaran la mateixa complaença.
Demà, amb la creu lligarem d’una manera o d'altre, el cantó designat com a nociu de la moneda, amb els esdeveniments tardorencs d'aquí i d'allà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada