el drac de sorra

Si diuen que els dracs són els benefactors de la natura, tal vegada el de la costa mediterrània catalana devia ser el drac que Sant Jordi, patró de Catalunya, va escatar i així ha quedat com a quedat el litoral mediterrani des de terres de l’Ebre fins a la costa bava, asfaltat, urbanitzat i destrossat però, tot s’ha de dir, dinamitzat econòmicament en benefici dels seus habitants.
A Menorca, tot i que algun ajuntament té incrustat a la bandera un sant Jordi occint un drac, ningú històricament n’ha matat cap i així, l’espècie menor d’aquests viuen feliços entre les galeries de murs de paret seca, patis i jardins però potser són tan petits que no poden defensar-nos dels depredadors de la natura que van fent de les seves fotent-se del mort i de qui el vetlla i acostumen a ser tan prepotents que, veient la figura del drac a la sorra, a algú li pot passar pel cap de col•locar un simbòlic drac en mig d’una de les innecessàries rotondes programades a destruir paisatge i natura (en nom de les lleis del seu mercat dinamitzador de la seva economia) com dient-nos: Mireu beneits, també dins la mitologia existeixen els nostres malèvols dracs  i nosaltres, amb l’excusa de princeses indefenses, ja tenim sempre algun cavaller (santificat o no) encarregat t’escatà els vostres beneficiosos dracs.