dijous, 21 d’agost de 2014

algun dia era era, ara ni era ni blat

Per l’agost, el transit pels grans o petits ports mediterranis de l’estat és constant i a voltes també frenètic. Tots es vanten del creixent moviment de mercaderies però sobretot del turístic; les TV locals acostumen a obrir o tancar els TN, lloant l’activitat que consolida el sector dels serveis (o terciari) com a potent motor de l’economia i així, a poc a poc i com aquell que no vol la cosa, va desapareixent la indústria quedant (perquè no sigui dit) espurnes de la fabricació del calçat o guspires d’aquell potent sector bisuter encara que, potser fins i tot, les poques que queden, per qüestions d’estratègia comercial, manufacturin els productes lluny, molt lluny, massa lluny de sa Roqueta. 
A finals de la primavera i sobretot a l'estiu, els ports lluiran  i en la temporada més alta escassejaran els amarraments i les petites botigues de records o complements apareixeran com bolets, algunes, en cloure la temporada, veuran fracassada l'anunciada revitalització econòmica i tancaran definitivament i així, també els cartells de "es lloga" i sobretot "se alquila", apareixeran, com els esclata sangs locals, durant la càlida tardor i l’escàs fred d’hivern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada