diumenge, 13 de juliol de 2014

joquer (as de la màniga)

               miquel bauçà -- certituts immediates

A mi no em detura res: 
jo soc metge sense fronteres

Era tan formosa que 
les roselles s’esglaiaven 
i quan va arribar a Berlín,
 de seguida en fou la reina.

-I per què odiar tant!
T’ho dic jo: no val la pena.
-Ho dius tu, que ets un cagat.
Cal respondre amb valentia.

Oh, quin dia que farà 
sense monges per la serra, 
ni pageses en els prats,
 i el sol podrà saltar-hi,
 juganer i deliciós 
perquè jo pugui mirar-lo.

-Un cabota que ho comprèn 
emporqueix els que l’envolten.
-No podem fer-los callar 
ni podem neutralitzar-los...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada