diumenge, 6 de juliol de 2014

joquer (as de la màniga)

miquel bauçà - "certitus immediates"

Abans de bastir un pont,
o fer una maniobra
de política electoral,
 s’ha de consultar el poeta, 
que està amb tot, que esta amb el Tot,
que coneix l’estat de l’ésser,
en el seu esta real.
Cremar els llibres d’un tal Heidegger
Per germànic, impostor,
Com van fer els seus camarades.

El cervell, a mi, em treballa 
sens respit, sense aturall.
No em sorprèn que de vegades, 
una estona, cregui en Déu.
Per això, se’m fa impossible 
poder entendre cap fidel: 
hi creu les vint-i-quatre hores.
Deu tenir el cap aturat, 
en un punt contra natura.

-hI ha coses que no es diuen, 
ni en públic ni en privat..
-Per exemple...? –Allò que penses.

-Oh com ploren les muntanyes...!
-Dius uns dois...-Sí: les allaus...,
les allaus són com les llàgrimes,
que rodolen cap avall.
-No comparis la dolcesa
d’una llàgrima pel fet...
-Tot depèn de la distància.

-Una aproximació 
als arcans de l’estultícia.
És ser massa previsor?
-Pot ser una de les formes, 
de les vint-i-quatre mil 
fins avui enregistrades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada