dijous, 3 de juliol de 2014

el lector

Ja fa temps que es pentina canes, i si  l’hàbit de llegir el té des de molt abans de fer-ho, de ben segur que els mobles del seu cap seran tan ferms i assentats com l’enorme i sòlid norai que li fa costat, bé..., de fet, això és el que puc imaginar o desitjar-li.

A mig camí (Joan Vinyoli, 3-7-14/30-11-84)
Digueren els dimonis: lust in action.
A les palpentes, a ple sol,
penso en la fosca abrupta,
                                            arravatat.
Jo m’ho cuino una mica tot.
Mal cuiner? Bon cuiner?
                                           Fulles exuberants.
“La primavera és com un nen
que sap poesies” (Rilke).
Un home sol a mig camí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada