repapiejant

La boira s’anà esvaint a poc a poc deixant visible l’espai urbà i marítim, les gotes de rosada damunt dels cotxes feien saber l’alt grau d’humitat ambiental i alhora, genolls, espatlles o dits adolorits, també fan saber que el procés reumàtic no s'atura i tems les primeres hores del dia, però un cop el jorn s’assolella, l’optimisme apareix i com que amb algun remei, casolà o no, acompanyat d’una minsa activitat física, plantes cara a la decadència per poder burinar només sigui per sentir-te útil -que ja és prou - sense emprenyar gaire els que estan a prop, ja no t'amoïnes gaire.
Ah!, i per minimitzar també el possible progressiu estat anímic de baixa estima causat pel corporal declivi, es pot fer cas de la teoria que parla d’aquell iogurt caducat de la nevera que els experts asseguren que segueix sent igual de nutritiu.