És d’agrair l’enginy d’ambdós artistes, el primer per recurrent i el segon perquè quan fas un tom pels camins dels Verges de Sant Joan de Maó, la visió d’aquest singular mural sempre és motiu de comentari si vas acompanyada o d’activar el cervell, en allò que diuen “realisme màgic”, si vas en solitari.
dimecres, 18 de juny del 2014
realisme màgic
René Magritte ja ens va alliçonar amb el quadre on hi ha una pipa dient-nos: “ceci n’est pas una pipe”, així doncs veient el relleu de la barrera d’ullastre que està damunt la paret de marès d’una casa a peu del camí, ja sabem que tampoc és una porta..., amb la pipa de Magritte no s’hi podia fumar i aquí no s’accedeix enlloc.
És d’agrair l’enginy d’ambdós artistes, el primer per recurrent i el segon perquè quan fas un tom pels camins dels Verges de Sant Joan de Maó, la visió d’aquest singular mural sempre és motiu de comentari si vas acompanyada o d’activar el cervell, en allò que diuen “realisme màgic”, si vas en solitari.
És d’agrair l’enginy d’ambdós artistes, el primer per recurrent i el segon perquè quan fas un tom pels camins dels Verges de Sant Joan de Maó, la visió d’aquest singular mural sempre és motiu de comentari si vas acompanyada o d’activar el cervell, en allò que diuen “realisme màgic”, si vas en solitari.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Oh em recorda a les clases de filosofia , allà al ateneu llibertari , on n´Ignasi de Llorens ( mestre de filosofia i company llibertari ) ens ensenyava precisament que la realitat no és solsament aquella que ens mostran.
ResponEliminaExisteix vida més enllà del Sepe ( abans Inem ) i del Ajuntament...per increible que ens sembli.