Ah!, quina sort, per fi els veiem i admirem.
Ells, són els moviments emergents.
Incitadors, ja era hora!, de (legítims o il•legítims) radicals canvis socials.
O...., potser només són una rèplica del cavall troià?
Una, neoliberal estratagema capaç de convertir, en un tres i no res, un cop buidat l’equí de fusta, en l’orgànic cavall d’Àtila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada