Des d'ahir també, el procés d’independència engegat a Catalunya, té la possibilitat de reafirmar-se un xic més i de ser així, la possibilitat de veure i desitjar que, un cop veïns, els espanyols se’n puguin sortir també en aconseguir restituir la república que els alliberi del, mai millor dit, jou i fletxes sota els que tots plegats hem estat captius des del final de la gerra civil.
Tot plegat però fa por. Els que mouen els fils - dintre i fora de l’estat espanyol- segur que tenen el guió ben estructurat i aquesta sobtada abdicació només és el primer acte previst que, a arran dels resultats de les eleccions europees, ara surt d’urgència.
La comèdia en tres actes.
1er. acte:L'abdicació.
Acte 2on: Canvi dinàstic aprovat al parlament. Ara el bipartidisme encara està viu i a “trancas y barrancas” manté la insultant prepotència de votar a favor de la infrangible unitat de les restes del seu caspós imperi.
Acte 3er: El “marró” d’una possible tercera república se’l menjarà l’hereu? O..., “atado i bien atado” tot quedarà en mans de la jove i no tan jove generació emergent amb “coleta” o sense.
Veu en of al final pels nostàlgics republicans: Amos Oz, escriptor israelià té una genial frase que ens pot ajudar “L’ÚNICA MANERA QUE UN SOMNI ES MANTINGUI INTACTE ÉS NO FER-LO REALITAT”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada